COMENÇA L'ESTIU

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Aquest proper cap de setmana significarà la fi de les vacances per a desenes o potser centenars de milers de visitants, que tornaran a les seves terres a preparar-se pel cru hivern.

Els embussos a les carreteres seran de sortida, una caravana de pells vermelles, panxes cerveseres i mòbils plens de fotografies de platges idíl·liques i paelles indigestes.

Un canvi radical que també se’ns donarà als autòctons, que ens permetrà circular amb més fluïdesa, trobar taula als restaurants, un espai a la sorra o un aparcament a prop del nostre destí.

Una oportunitat única per gaudir de les mateixes atencions i serveis, però amb més calma i una climatologia gairebé similar.

Un gruix important de la nostra població viu del turisme i no tenen cap dia festiu durant la curta i dura temporada, per així intentar fer calaix suficient i poder subsistir la resta de l’any, cosa que avui dia, degut a la carrega impositiva, es fa cada cop més difícil.

Àdhuc dels sacrificats estudiants que ocupen força part de la mà d’obra temporal necessària i que els serveix per costejar les despeses acadèmiques del curs que començarà.

Certament també hi ha gent d’aquí que tornarà a la feina, però tot i així, la manca d’aglomeracions els permetrà agafar el ritme amb el punt de tranquil·litat que, potser, els va mancar durant les seves pròpies vacances.

És per a tots plegats que el mes de setembre és el nostre moment, com el fi de festa abans d’entrar en el fred i la foscor.

S’acaben les vagues als aeroports, les cues als museus, els programes de televisió sense contingut – bé, no, aquests continuen - i venen les estrenes de bones pel·lícules, el poder trobar lloc a les terrasses, cales solitàries i espais més nets.

És l’avantatge que tenim els empordanesos, que podem viure dos tipus de “istius”; el de les festes, el soroll i la massificació, que hem d’aguantar amb resignació i mig somriure en pro de la economia local i el de la qualitat, la placidesa, els dies de bonança i vespres encisadors, que ens permet sentir-nos turistes d’elit, a casa nostra.

Per a molta gent de les nostres contrades aquest cap de setmana comença l’estiu.

BONES NOTÍCIES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa molts anys, una cadena de ràdio d’àmbit estatal va emetre una secció a les 7 del mati, destinada a aquells que ens agrada despertar amb les ones hertzianes, que s’anomenava “Buenos días, buenas noticias” (o a la inversa, no estic segur) i, amb aquest títol, no crec que calgui que us expliqui de que anava.

Aquest programa va durar dos telediaris, millor dir, dos noticiaris de forma gairebé literal, perquè va perdre audiència en picat.

Es veu que, malgrat que tothom protesti perquè els informatius mostren masses penúries, en realitat les males notícies atrauen la curiositat i desperten el morbo, o potser és que saber que hi ha gent a la que la vida l’hi va bé, desperta una mena de rebuig, quelcom com una enveja inconscient.

De totes maneres és cert que, en els darrers temps, sembla que les coses hagin empitjorat i els titulars són cada cop més colpidors.

Emigrants a la deriva en busca de ports d’acollida, crims sexistes, maltractaments, violacions en manada, assassinats en moments d’oci o un canvi climàtic evident, afegit a una mala situació política, on els actors, amb la seva manca de sentit d’estat o impulsats per cobdícia de poder, no faciliten les coses.

La gent gran, plena de nostàlgia, diuen que abans això no passava, però només cal recordar una publicació anomenada “El Caso” que en temps franquistes i fins a finals del segle passat, s’editava en paper setmanalment i només explicava cròniques de successos, alguns força escabrosos.

Les males llengües deien que molts eren inventats, però potser és que, el que ara estem vivint també es produïa aleshores, però pocs ho explicaven

La tramesa de notícies ha canviat amb els temps, abans les anàvem a buscar, és a dir, havíem de escoltar la ràdio a les hores en punt, mirar els telenotícies que emetien les poques cadenes de televisió o anar expressament a comprar el diari.

Ara, pel contrari, les notícies ens arriben a través de les xarxes, els diaris els portem al mòbil i les podem consultar a tota hora i, hi ha un munt de cadenes, tant de ràdio com de televisió, que van repetint noticies cíclicament.

De totes maneres, pels inputs que ens arriben per tots els mitjans, em sembla que si ara fessin un programa només de bones notícies, segurament encara duraria menys que aquell que esmentava al inici, però no per manca d’audiència, sinó per manca de notícies.