BONES NOTÍCIES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa molts anys, una cadena de ràdio d’àmbit estatal va emetre una secció a les 7 del mati, destinada a aquells que ens agrada despertar amb les ones hertzianes, que s’anomenava “Buenos días, buenas noticias” (o a la inversa, no estic segur) i, amb aquest títol, no crec que calgui que us expliqui de que anava.

Aquest programa va durar dos telediaris, millor dir, dos noticiaris de forma gairebé literal, perquè va perdre audiència en picat.

Es veu que, malgrat que tothom protesti perquè els informatius mostren masses penúries, en realitat les males notícies atrauen la curiositat i desperten el morbo, o potser és que saber que hi ha gent a la que la vida l’hi va bé, desperta una mena de rebuig, quelcom com una enveja inconscient.

De totes maneres és cert que, en els darrers temps, sembla que les coses hagin empitjorat i els titulars són cada cop més colpidors.

Emigrants a la deriva en busca de ports d’acollida, crims sexistes, maltractaments, violacions en manada, assassinats en moments d’oci o un canvi climàtic evident, afegit a una mala situació política, on els actors, amb la seva manca de sentit d’estat o impulsats per cobdícia de poder, no faciliten les coses.

La gent gran, plena de nostàlgia, diuen que abans això no passava, però només cal recordar una publicació anomenada “El Caso” que en temps franquistes i fins a finals del segle passat, s’editava en paper setmanalment i només explicava cròniques de successos, alguns força escabrosos.

Les males llengües deien que molts eren inventats, però potser és que, el que ara estem vivint també es produïa aleshores, però pocs ho explicaven

La tramesa de notícies ha canviat amb els temps, abans les anàvem a buscar, és a dir, havíem de escoltar la ràdio a les hores en punt, mirar els telenotícies que emetien les poques cadenes de televisió o anar expressament a comprar el diari.

Ara, pel contrari, les notícies ens arriben a través de les xarxes, els diaris els portem al mòbil i les podem consultar a tota hora i, hi ha un munt de cadenes, tant de ràdio com de televisió, que van repetint noticies cíclicament.

De totes maneres, pels inputs que ens arriben per tots els mitjans, em sembla que si ara fessin un programa només de bones notícies, segurament encara duraria menys que aquell que esmentava al inici, però no per manca d’audiència, sinó per manca de notícies.