MAR NETA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Des de temps ancestrals els humans han buscat la proximitat al mar per establir els seus poblats, fascinats per la seva bellesa i coneixedors del seus beneficis per la salut, àdhuc de la facilitat per transportar mercaderies i persones a llarga distància, quan les comunicacions terrestres encara estaven per desenvolupar.

Els efectes curatius de les seves aigües consten en tractats mèdics antiquíssims i la pesca ha estat un suport important per la economia regional, des de sempre.

Així les coses, no és d’estranyar que els antics grecs triessin Empúries per fundar una pròspera ciutat.

La pau i tranquil·litat que les vistes al mar generen, tan a l’estiu com al hivern, així com els efectes positius per algunes patologies de la pell, han fet acostar cada cop més gent a la costa.

No és fins a la segona meitat del segle passat quan els banys de mar deixen de ser només d’us terapèutic i comença l’oci de les platges, el turisme, els xiringuitos i la massificació que han portat, malauradament, a una degradació de l’entorn de la que ara paguem les conseqüències.

El mar és un, el podem anomenar de moltes maneres, però és únic i està malalt per tot arreu, sense distinció de zones i ens afecta a tots per igual.

La notícia esperançadora és que la malaltia encara no és terminal i estem a temps de fer alguna cosa, només adoptant el civisme com a comportament.

La setmana passada un grup voluntaris varen per pinya per netejar la platja de Sant Marti d’Empúries, precisament la que els grecs varen triar, i una de les més emblemàtiques de l’Empordà.

Ells, com moltes altres colles arreu del litoral, extreuen quilos de brossa i deixalles, per deixar l’entorn a punt de poder-ne gaudir.

Per a que el magnífic passeig de Sant Marti a l’Escala segueixi essent un goig pels sentits, per a que els banys d’estiu vora el vell moll ens permetin traslladar-nos fins aquella època, fa més dos mil cinc-cents anys quan la costa presentava, de ben segur, un estat molt millor.

Ara ens toca als usuaris conservar-ho, amb responsabilitat i sentit comú.

Els humans i el seu afany de colonització som el bacteri del litoral, però al mateix temps podem ser l’antibiòtic necessari per guarir el més gran patrimoni de la humanitat.