dimarts, 18 de juny del 2019

LA FOGUERA DE LES VANITATS MUNICIPALS


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Mai m’havia agradat el bipartidisme americà, entenia que les coses no podien ser blanques o negre, que hi ha tonalitats i, sobre tot, em sobtaven les alternances de guanyadors entre republicans i demòcrates, perquè entenia que això volia dir que milions de persones canviaven de jaqueta d’un dia per l’altre, cosa que em semblava un acte deshonest i que demostrava manca de criteri.

Va haver un temps en que en el nostre país varem anar encaminats a una situació similar ja que, tant a nivell espanyol, com català, la majoria de vots es centraven en dues formacions que, a més a més, eren molt equidistants i els canvis de poder els podria atribuir als votants de partits minoritaris que, per un cop, es posicionaven.

Per sort, o això pensava, la situació va anar canviant i altres partits, tant de dretes com d’esquerres, anaven agafant força, cosa que semblaria dificultar els radicalismes i obrir un ventall de propostes moderades i atractives, però sobre tot, de fermesa en les conviccions ja que no dependrien de votant “jaqueteros”.

Però vist el que ha passat en les darreres eleccions, la meva opinió ha canviat.

Sento vergonya per com s’han desenvolupat moltes de les negociacions per accedir a les alcaldies de tot el país i, també en alguns indrets de la nostra comarca.

Hem pogut veure nous alcaldes que ho seran tot i haver estat la força menys votada, barreges antinaturals per impedir investir un batlle nomes per pertànyer a unes sigles que defensen unes idees legítimes, com totes.

No pot ser que aquesta gent, que es ven per un plat de llenties, sigui la que ha de procurar, pel cim de tot, el bé dels seus veïns.

No és això, alcaldes, no és això. Als municipis es guanya per proximitat, per eficàcia, per fets consumats, per amistat, per veïnatge, en definitiva, per confiança.

Aquí no si valen ordres de la central o estratègies de partit amb la finalitat de sortir a les fotografies, engreixar una estadística, guanyar punts cares a futurs ascensos o per tenir un sou.

A les municipals, no caldrien ni sigles ni partits, només persones, els més votats haurien de ser els escollits, i els altres, al costat per ajudar i no posar entrebancs, que a casa ens coneixem tots i ens hem de poder mirar als ulls.

Potser si que un bipartidisme evitaria aquests pactes amb diables.

Tant de bo aquest proper cap setmana, a les fogueres de Sant Joan de tots els pobles i barris, cremin les vanitats d’aquells que nomes volen notorietat, encara que sigui passant per sobre de les voluntats del poble.

dimarts, 4 de juny del 2019

MAR NETA


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Des de temps ancestrals els humans han buscat la proximitat al mar per establir els seus poblats, fascinats per la seva bellesa i coneixedors del seus beneficis per la salut, àdhuc de la facilitat per transportar mercaderies i persones a llarga distància, quan les comunicacions terrestres encara estaven per desenvolupar.

Els efectes curatius de les seves aigües consten en tractats mèdics antiquíssims i la pesca ha estat un suport important per la economia regional, des de sempre.

Així les coses, no és d’estranyar que els antics grecs triessin Empúries per fundar una pròspera ciutat.

La pau i tranquil·litat que les vistes al mar generen, tan a l’estiu com al hivern, així com els efectes positius per algunes patologies de la pell, han fet acostar cada cop més gent a la costa.

No és fins a la segona meitat del segle passat quan els banys de mar deixen de ser només d’us terapèutic i comença l’oci de les platges, el turisme, els xiringuitos i la massificació que han portat, malauradament, a una degradació de l’entorn de la que ara paguem les conseqüències.

El mar és un, el podem anomenar de moltes maneres, però és únic i està malalt per tot arreu, sense distinció de zones i ens afecta a tots per igual.

La notícia esperançadora és que la malaltia encara no és terminal i estem a temps de fer alguna cosa, només adoptant el civisme com a comportament.

La setmana passada un grup voluntaris varen per pinya per netejar la platja de Sant Marti d’Empúries, precisament la que els grecs varen triar, i una de les més emblemàtiques de l’Empordà.

Ells, com moltes altres colles arreu del litoral, extreuen quilos de brossa i deixalles, per deixar l’entorn a punt de poder-ne gaudir.

Per a que el magnífic passeig de Sant Marti a l’Escala segueixi essent un goig pels sentits, per a que els banys d’estiu vora el vell moll ens permetin traslladar-nos fins aquella època, fa més dos mil cinc-cents anys quan la costa presentava, de ben segur, un estat molt millor.

Ara ens toca als usuaris conservar-ho, amb responsabilitat i sentit comú.

Els humans i el seu afany de colonització som el bacteri del litoral, però al mateix temps podem ser l’antibiòtic necessari per guarir el més gran patrimoni de la humanitat.