PATRIMONI

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Estem de pas en un món que ja hi era molt abans de la nostra arribada, trepitgem una terra que ja havia estat poblada per altres persones i animals.

I tot darrera nostre, d’altres faran seu aquest espai, tot i que ara pensem que ens pertany.

Malgrat tot, en moltes cultures, inclosa la nostra, hi ha fal·lera per comprar, ni que sigui un tros de terreny on fer-nos la caseta o simplement un lloc penjat a l’aire en la verticalitat d’un edifici.

Sovint, aquest esforç en fa renunciar a d’altres coses i ens condiciona l’existència mitjançant hipoteques a terminis, que duren mitja vida.

Tot i això, aquest sentit de la propietat ens dona seguretat i prenem aquesta opció per la creença de que un lloguer representa una despesa sense retorn.

Aquest pensament no es comparteix en molts altres països, alguns dels quals molt avançats en drets, punters econòmicament i d’alt nivell cultural.

Allà valoren més el be comú i l’espai públic, i opinen que, un cop a l’altre barri, de poc ens servirà allò material que tant ens ha costat obtenir.

No sabria definir-me de quina opció és la bona, i és en aquest punt quan aquesta columna pren sentit, per ajudar a remoure el pensament i l’opinió del lector.

Però, segur que estarem d’acord en la importància del patrimoni públic, el que és de tots, malgrat que el veiem com quelcom que no ens pertany, perquè en podem gaudir, però no disposar, el podem utilitzar, però no especular.

Sovint, tot mirant les liquidacions d’impostos, joves i grans, rics o pobres, tenim la percepció de que els nostres cèntims els malbaratem i que, de no pagar-ne tants, viuríem millor.

Potser si que, a voltes, algun governant deshonest ens dona arguments i és segur que amb menys càrrega impositiva tindríem més possibles per comprar allò que, a la fi dels nostres dies, tampoc ens enduríem.

Però ens mancaria aquell espai verd, no gaire ben cuidat, però a l’abast de tots o aquella plaça, tant criticada i mal acabada, però que ens fa sentir lliures.

Imagineu-vos un Empordà sense parcs naturals, sense camins de ronda o platges on banyar-nos.

La seva conservació farà que els nostres descendents heretin, sense pagar impostos de transmissions, un munt d’espais bonics on conviure.

Podem estar escurats, però amb un bon patrimoni comú, mai serem pobres del tot.

NOVES VOTACIONS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Les actuals tendències dels consultors empresarials venen a dir que és molt important conèixer l’opinió de clients, empleats i caps, per poder treure conclusions i millorar.

Haureu notat en els últims temps que, tot just recolliu el cotxe del concessionari us truca una veu anònima que pregunta si heu estat ben servits.

També, un cop rebut el paquet comprat per internet, entra un e-mail amb un qüestionari de satisfacció o que, en acabar una consulta a la companyia de telefonia, us demanen romandre en línia per valorar l’atenció rebuda.

Tot i que potser en fan un gra massa i la saturació pot condicionar les nostres respostes, fent-les planeres i falsejant els resultats.

En política però, per una vegada que es decideixen a preguntar-nos per quelcom que és realment important pel nostre futur, resulta que ho consideren delicte. Paradoxes de la vida (política).

Dons potser fora bo que s’apliquessin la norma i copsessin la nostra opinió en alguns aspectes concrets i així no haver de repetir eleccions contínuament a voluntat d’aquells que només busquen poder i notorietat.

Una altra saturació que fa que els índex de participació amb prou feines superin la meitat del cens, fent qüestionar la veracitat dels resultats.

Ara bé, no sempre és així i a mi em ve molt de gust participar en les properes votacions a les que m’han convocat.

No recordo la darrera vegada i ja era hora que puguem dir la nostra després de tant de temps.

Potser algú ja ha encertat que em refereixo a que el proper dia 31, si no hi ha canvis de darrera hora, la Unió Esportiva Figueres escollirà un president i deixarem enrere una colla d’anys en que les juntes han estat d’urgència i només han servit, sortosament, per ressuscitar la entitat i encarrilar-la en el camí del que no hauria d’haver sortit mai.

Ara cal triar, amb criteri, a qui tingui uns anhels que vagin mes enllà de la supervivència i que ens retorni a la actualitat mediàtica, recuperant el protagonisme perdut.

Llàstima que només puguem votar els socis, cal recordar que una bona gestió pot influenciar molt en la ciutat, atraure públic, negoci i visibilitat.

Per cert properament també hi ha noves votacions a l’estat espanyol, a les municipals i les europees i com que ningú ens enviarà una enquesta, malgrat les saturacions, caldrà fer-nos sentir a les urnes.