PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Qui pensi que tot
aquest enrenou és per una bandera va molt errat.
Fa temps que la guerra
de les banderes ha passat a segon pla, que molta gent que tenia la senyera i després
va passar a la estelada, ja la té descolorida, esfilagarsada per la Tramuntana
i ha optat per treure-la.
També aquells que, després
d’anys de no tenir esma, varen treure pit i varen penjar al balco la “roji-gualda”
amb corona o sense i fins i tot algun agosarat amb una au de presa.
En tots els casos,
l’atenció ja no es gira cap aquest gest simbòlic que denota el pensament de cadascuna
de les persones que habiten darrera les cortines d’aquells balcons.
El color ara s’ha
uniformat cap a un groc, en força de llaç que, per si algú encara no ho sap,
representa la llibertat dels presos i es basa en una història americana,
convertida en cançó famosa dels anys 70 i que parla d’una noia que va esperar
la sortida de la presó del seu estimat i li va donar la benvinguda tot
penjant-li llaços grocs als arbres del poble, el dia que va tornar a casa
La majoria del poble
català, ja no va de banderes, ni de simbolismes, sinó de llibertats i d’estimació.
Ja no els importen tant
les banderes, els països, les nacionalitats o les fronteres.
Ja no els importaria
ser catalans, ni espanyols, ni francesos, ni islandesos.
Estic segur que fins i
tot els és igual que la llengua germana sigui l’espanyol, el francès o el suomi
El que volen la majoria
dels que viuen a Catalunya és tenir pau, diàleg i llibertat d’expressió, no
atemoriment, ni persecució, ni presons.
I, sobre tot el que
volem tots, absolutament tots, és sentir-nos a casa, viure amb gent que ens
estimi.
Estimar i ser estimat
es la màxima de la raça humana, es on comença i acaba tot, es on es mou la vida
i la existència.
Volem estar al costat
de qui ens vol bé, de qui es preocupa per nosaltres, de qui fa tot el possible
per fer-nos la vida millor, de qui ens dona llibertat i ens ajuda a ser millors
persones.
I és per això i per res
més, pel que es pengen llaços grocs, és per això que molts volen marxar, perquè
la gent te tendència a estimar aquells que els estimen.
Vet aquí perquè aquest
cap de setmana ens sentim orfes i tristos.
No és odi a una
bandera, ni a un país, ni voler posar fronteres, ni renegar de les arrels de
molts de nosaltres, ni voler ser millors que ningú.
El que vol la majoria
del poble català és estimació.
John Lennon reviu de
nou i l’encerta de ple, tot recuperant una màxima que resum la felicitat de les
persones: “Tot el que necessites és amor”
