EL 21-D GUANYARAN

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

No és que servidor sàpiga que passarà dema-passat, ni tinc contactes amb el més-enllà, ni tant sols crec en les intencions de vot de les enquestes.

El que si tinc clar és que el dia 21 al vespre tots els líders polítics, a les seves seus, es posaran davant les càmeres, obriran el micròfon i diran que els resultats els hi han estat favorables i que estan molt contents.

Uns de veritat, altres potser a mitges, altres perquè tenien pitjors perspectives, altres perquè han guanyat els seus socis ideològics, etc

Sigui com sigui, cadascú veurà el recompte a la seva manera, interpretarà els resultats com li convingui i farà servir les xifres i els percentatges per maquillar el seu fracàs, o exaltar la seva victòria.

Perquè amb això de les xifres, tot és manipulable i interpretable, sobre tot en aquest país de picaresca.

Fins i tot el sistema d’atorgar diputats fa que, segons com, els que no tenen majoria de vots, acabin tenint majoria absoluta.

Ja diuen que les coses depenent del color del vidre a través del qual es mirin, que no hi ha veritats absolutes i que per gustos, tenim els colors.

Amb això i l’ajuda de la demagògia, podem transformar situacions iguals en coses ben diferents, sobre tot, si de números es tracta.

Quan es publiquen les xifres d’audiència de ràdios i televisions, totes les cadenes anuncien el seu augment o lideratge, tal com els convé.

Les empreses i bancs, per disfressar gestions errònies, sovint quadren balanços amb partides col·locades en lloc estratègics per amagar als socis les seves mancances.

El mateix passa amb els ajuntaments i ministeris, que sempre que tanquen números tenen la habilitat per mostrar la grandesa de la seva gestió, malgrat arrossegar deutes milionaris.

Com els dèficits dels països o els milions de la balança econòmica entre España i Catalunya, que varia ostensiblement segons qui i com presenta els comptes.

I no parlem dels recomptes de les manifestacions que, segons la visió dels organitzadors o de la policia, les xifres son extraordinàriament diferents i molt exagerades en més o en menys, malgrat tenir un espai concret delimitat.

El meu germà sempre diu que tenia un vell professor que l’hi explicà que els números son com els presoners ja que “torturats adequadament, acaben dient el que volem escoltar”

Darrerament n’hem tingut massa d’això, tant de números manipulats, com de presoners i tot plegat fa pensar que, potser, demà passat, en realitat no guanyarà ningú.

FESTES DE GUARDAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa poc, llegia sobre les festes populars que es celebraven a inicis del segle passat a molts pobles i ciutats de l’entorn.

No les podria pas anomenar, ara, totes, però n’hi havia per a gairebé tots els oficis que, un dia a l’any, honoraven el seu Sant Patró.

A pagès també era motiu de festa l’agraïment al bon Déu per l’èxit de les collites, que els garantia la subsistència la resta de l’any.

En tots els casos, les diades es celebraven amb clara devoció religiosa, malgrat altres actes relacionats, portaven una preparació prèvia important, i eren esperades amb fal·lera d’un any per l’altre.

Tot plegat pot sonar a ciència ficció, ja que avui dia, tret de les festes del poble, organitzades per l’ajuntament de torn, o els carnavals, que encara s’aguanten gràcies a les engrescades colles, la resta de festes han perdut part de la seva essència i serveixen, bàsicament, per no anar a treballar i aprofitar el dia per marxar, organitzar un dinar o fer el badoc, sense saber que carai es celebra.

Àdhuc de festes nacionals vàries, que commemoren victòries, descobertes o derrotes antigues que poca cosa ens han aportat i que avui dia ja no tenen vigència

Aquesta setmana, per exemple, en tenint un parell, que, a més cauen de manera estratègica per agafar-se el dia del mig i fer un pont llarg que aprofitarem per fer tot el que hem dit abans i més.

Sense que ningú s’ofengui, penso que divendres seran minoritaris que honorin a la Immaculada Concepció que, dit sigui de passada, no és una Santa, sinó un dogma i que es celebra el dia 8 de desembre per una batalla guanyada aquell dia de 1585 per l’exercit espanyol a la guerra dels vuitanta anys, gràcies -segons varen creure-, a la seva ajuda.

I demà 6 de desembre és festa perquè va ser el dia que, al 1978, es va aprovar una constitució que ara és criticada i rebutjada per una part important de la població, sobre tot al nostre país.

No crec que sigui l’únic, sobre tot després de llegir això, que pensi que la majoria de les festes han perdut la seva essència i que el que hauríem de fer es proposar que cadascú les encabís el dia que volgués, per celebrar allò que, de veritat, li demana l’esperit.

Jo em quedo amb els dies de la música, tants com n’hi hagin, per poder gaudir sempre de tonades que m’omplin l’esperit de pau i alegria.

I que em perdoni Santa Cecília de Roma si el 22 de novembre no penso en ella.