PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Els humans, que ens auto anomenem racionals, ens han calgut, des dels
inicis dels temps, unes normes que regulin aquesta suposada racionalitat.
És significatiu que les pautes bàsiques de convivència, com serien no robar
o no matar, hagin estat marcades per les religions i, a la vegada que en el seu
nom s’hagin perpetrat grans matances, i encara ho facin a hores d’ara.
Les lleis dels governs, una altra forma de regular la nostra manera de fer
les coses, haurien d’estar dictades per persones sàvies i justes i així aconseguir
la igualtat de les persones amb les seves diferents realitats; però no sempre
és així.
Encara hi ha països que fan judicis on condemnen a mort persones per ser
diferents, sota el paraigües de les lleis, per la qual cosa es veuen en el dret
d’afirmar que s’ajusten a la “seva legalitat”.
No cal anar molt enrere, ni massa lluny. Els que tenim una edat recordem
que en aquest país, fa unes dècades, es tancaven a la presó o es feien seure a
la cadira de la mort aquells que no compartien idees, tot dient que els “ajusticiaven”
amb clara referència a que aquell assassinat era “just” perquè estava d’acord
amb la llei vigent en aquell moment.
Tot això, com haureu endevinat, és per fer veure que les lleis, de vegades,
tot i aprovades per polítics escollits, no tenen perquè ser justes per a tothom
i que una legalitat ha d’anar acompanyada, forçosament, pel sentit comú.
La coses estan anant tant ràpid que no puc preveure que haurà passat quan,
dies després d’haver escrit això, vostès ho llegeixin.
Però el que estem vivint ara mateix, amb dos bàndols enfrontats per unes
idees anquilosades que disfressen de legalitats obligatòries, amb accions que
fan pudor de naftalina que porten tristos records, no convida a la
tranquil·litat ni sembla una demostració de racionalitat.
El sentit comú perdut ens diu que no és just que ens atabalin amb estadístiques,
índexs d’audiència, estudis de mercat, trucades per conèixer la satisfacció
dels clients i ara, davant d’una situació tant delicada, no es pugui copsar la
nostre opinió.
Més enllà de ser partidaris del SI o del NO, afirmacions ja per si mateixes
radicals, està clar que escoltar és, actualment, l’infinitiu oblidat.
Hom pot dir que la culpa és dels polítics, de la seva manca d’alçada de
mires, altres diran que la culpa és de tots plegats per haver-los triat, però
la realitat és que el problema rau en que no tenim per escollir, no hi ha
polítics, enlloc, amb prou honestedat ni sentit comú per poder elaborar una
legalitat justa i, a més a més, saber-la aplicar.
Ja ho deia el savi que el sentit comú és el menys comú dels sentits.
