TAL DIA COM AVUI

Seria ideal poder viure sense horaris, sense preocupar-nos del dia en que estem.

Però, tocant de peus a terra, anem sempre amb l’hora al cul, no ens en podem estar de mirar el rellotge i les agendes van plenes, per la facilitat de les noves tecnologies, es “cites virtuals” ens ajuden a recordar fets i dates necessàries pel nostre dia a dia.

Les dates, en tots els calendaris i cultures, sempre han sigut importants, als humans ens agrada recordar el que va passar un dia concret, per bé o per mal.

Fins i tot, quan volem oblidar un fet, evoquem al calendari per engegar allò de “tal dia farà un any”.

Sense anar més lluny, aquest passat cap de setmana, els francesos ens han visitat massivament perquè el “14 Juillet” és festa gran a França, tot commemorant la presa de la Bastille en plena Revolució.

El americans festegen també el dia 4 d’aquets mateix mes i així molts països, posen data per recordar les seves gestes, i alguns, una davallada, com nosaltres.

Aniversaris de naixements, de casament, d’anys de feina, de canvis importants, de títols esportius, festes religioses, efemèrides vàries.

El “frikisme” amb les dates l’encapçalen, com no podria ser d’una altra manera, els americans, que tenen, a més, el costum de recordar que feien, aquell dia en concret.

Així les coses, sempre expliquen on eren quan es va arribar a la Lluna -lògicament si eren nats-, o quan varen matar Kennedy, entre altres fites.

Aquí, tradicionalment, hi ha hagut, a més, el costum de recordar els Sants del dia, cosa que en Salvador Alsius es va encarregar de posar de moda, als inicis de TV3.

Actualment, només cal posar la data a un cercador d’internet per saber que va ocórrer.

Avui potser no cal que ho fem. Tothom sap, lamentablement, quin fet es pot recordar el 18 de Juliol i els més entrants en anys, podran explicar-nos, com farien els americans, que estaven fent aquell dia inesborrable que els va canviar la vida i ens parlarien de la tristor, la foscor i les penúries que començaven.

Avui, que vivim temps tensos, amb divisions polítiques marcades, cal ,més que mai, que tothom recordi el dia d’avui i pensem en les conseqüències que va tenir.

I, sobre tot com s’hauria pogut evitar que, 81 anys més tard, encara haguem de recordar dels milions de morts i exiliats que, els fets esdevinguts tal dia com avui, varen provocar.

La barbàrie te una dates que no hem d’oblidar, però la que hauríem tenir clara seria la data de caducitat de les guerres, les desavinences i els odis.

BEATLES A L'ESTARTIT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ (Tot i que, per error d’impremta, a l'edició de paper, no me l’han atribuït a mi)

Els que em coneixen bé, m’han preguntat moltes vegades com és que, amb els anys que fa que publico articles, mai n’he fet cap sobre els Beatles, sabent de la meva faceta de “beatle-maniàtic”

Certament des de que, de la mà del meu germà gran, vaig descobrir la música dels quatre de Liverpool, he estat obsessionat amb tot el que els envolta, convertint-me un modest col·leccionista i estudiós del grup, transmeten aquesta fal·lera als meus amics, familiars i descendents.

Però, com que sempre intento que aquests articles tinguin, en la mesura del possible, quelcom a veure amb l’entorn comarcal, mai m’havia semblat escaient.

Fins avui, que s’han alineat els astres i ha coincidit que comença a l’Estartit la “Beatles Weekend” i, fins el proper diumenge, el poble s’omple d’actuacions, exposicions i activitats envoltant la figura dels “fab-four”.

És curiós que un poble costaner de l’Empordà, en plena època de platja, paelles i mojitos, dediqui, des de fa dotze anys, gairebé una setmana a aquest grup musical anglès.

Fets com aquest demostren la grandesa d’aquesta banda, segurament la més mediàtica, la que ha sabut treure més profit a una carrera efímera, de poc més de set anys d’èxits, però que varen marcar una època i un estil.

No oblidem, però, que ja existia una vinculació anterior dels Beatles amb l’Empordà, en forma d’admiració mútua, entre un del genis de la banda i el nostre geni particular.

Existeixen testimonis fotogràfics de les trobades a New York entre John Lennon i Salvador Dalí, però jo encara no he pogut aconseguir cap document que demostri les presumptes visites secretes del malaurat music a Port Lligat a inicis de la dècada dels setanta; un repte pels admirats organitzadors de la “Beatles Weekend” del 2018.

Ara fa cinquanta anys a l’Estartit, com a Empuria-brava i a altres llocs de costa, s’anava modelant el negoci turístic que ara tenim, al mateix temps que els Beatles, just en la seva cúspide creativa i en la cresta de la onada de l’èxit, tornaven a sorprendre al món amb el LP “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”, possiblement el millor àlbum de la història i un plaer per les oïdes musicals que, cinc dècades després, és capaç de sonar fresc i sorprendre en cada composició.

És de justícia que l’Estartit i altres lloc, facin homenatge a uns joves que, encabits en una dècada d’inquietuds, varen transformar el pensament d’una joventut disconforme, nascuda en una post guerra dolorosa i que s’han passat tota una vida cantant allò de que “tot el que necessitem és amor”, malgrat que no els hi fem tot el cas que caldria.