MATAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Estic segur que molts teniu incrustada a la retina, des de fa un parell d’anys, la imatge del nen Aylan, mort bocaterrosa a la vora d’una platja a Turquia, que reflectia el drama dels refugiats.

Aquests dies, les imatges del morts i ferits, molts també infants, en l’atac amb armes químiques a Síria, engreixa, encara més, els malsons de la gent pacífica.

Imatges cruels que, vistes des de la llunyania, provoquen gola seca, suor freda i humitat als ulls, que no és altra cosa que la impotència davant la injustícia.

La mort és inevitable i, com deia el meu pare, l’únic requisit que demana és estar vius, i acceptem que ens sobrevingui pels pas dels anys, per una malaltia, un accident o un infortuni, però no perquè ens llevem la vida els uns als altres.

No és només la violència de gènere, les conspiracions o les guerres que, per centenars, estan vigents arreu del món.

També morim per culpa de la mobilitat forçada dels pobles pobres o reprimits i pels atemptats que, setmana rere setmana, obren les portades del telenotícies, junt amb d’altres, que no són tant notícia perquè no passen en el primer món, però que provoquen encara més morts, anònims, però víctimes al cap i a la fi.

L’afluència de notícies tràgiques fa que la consciència col·lectiva s’estovi i el que subconscient ens digui, erròniament, que això no va amb nosaltres.

Però, en lloc estem exempts del risc de patir l’horror de qui mata per un pensament, la globalització ens apropa a Londres, Sant Petersburg, Estocolm o Niça i també a Síria o Palestina.

Però optem per posar-nos una bena els ulls i gaudir de la primavera, la verdor dels camps, la blancor del pobles, les olors de les plantes i els colors de la llum, abrigats per l’escalfor d’un sol que crida a l’estiu ixent.

Mentre floreixen les moreres, arriben les bones fruites i els animals surten del cau, creiem viure una pau, del tot irreal.

Comença la Setmana Santa, que rememora el fet de que un home, fos el fill de Déu o no, va esser torturat i matat per ser diferent, cosa que ens deixa clar que el pas dels segles no ha fet canviar l’esser humà.

La primavera ens hauria de dur el fruit d’una revolució pacifica de grans dimensions.

Hi ha molta docència per impartir, molta feina per fer.

Ho diu la cançó bandera del pacifisme i la vídua de l’autor ho va repetir just després del seu assassinat “No existeix motiu suficient per morir, ni per matar”.