dimarts, 27 de setembre del 2016

COMPARTIR UBICACIÓ


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa poc, el meu mòbil va actualitzar el seu sistema operatiu, incorporant novetats que calia descobrir.

Efectivament, vaig veure que hi havia una nova icona que deia “cotxe” i que si la clicava em deia on el tenia aparcat i em marcava la ruta per trobar-lo, molt útil per si mai em perdo per la cuitat. També n’hi havia una altra que deia “casa” que si la premia em deia per on passar per arribar al meu domicili, cosa que potser seria de profit si mai el meu estat etílic em desorientés, cosa, per altre banda, poc probable.

En acabar de dinar m’indicà per on havia de passar per tornar a treballar; sortint de la feina, em va recordar la ruta per tornar a casa, no fos que me’n oblidés i el dissabte, de bon matí, no sé com, però sabia que havia de canviar la ruta, com sempre, per anar a esmorzar amb un amic.

Arribat el cap de setmana, em va voler guiar per anar a dinar, com fem sovint, a casa de la sogra, cosa que tampoc calia, perquè difícilment deixo passar la oportunitat de gaudir de les seves extraordinàries menges.

I així, vaig anar descobrint que, per exemple, en obrir una fotografia d’un excel·lent arròs, que un amic m’havia enviat des de l’estranger, venia acompanyada de la seva ubicació, de manera que vaig poder comprovar que no l’havia fet en un restaurant, sinó que realment estava a casa seva i em mostrava la ubicació en el mapa, per si mai el vull anar a visitar.

És indubtable que les noves tecnologies ens ajuden en el dia a dia, que difícilment podríem tornar enrere i viure sense elles, però potser hi ha aspectes que s’estan exagerant.

Segurament molts trobaran interessant saber quantes passes fem al dia, els kilòmetres caminats, els pisos pujats, que ens avisi que ens hem d’aixecar de la cadira o respirar i també és cert que els cossos policials o els jutges ho poden aprofitar per investigacions, desaparicions, robaments o terrorisme.

Però els que normalment sabem on tenim el cotxe, on vivim i on treballem no ens fa gaire gracia que un cervell, que diuen que esta en un núvol i desconeixem qui el gestiona, sàpiga com organitzem les nostres vides o quines son els nostres costums i hàbits.

És incongruent que inspeccionin i sancionin en nom d’una Llei de Protecció de Dades pensada per emparar la nostra intimitat i, pel contrari  que la majoria d’aplicacions ens obliguin a  “compartir ubicació” i conseqüentment obrir la nostre vida a un món virtual, ple de “hackers” i pirates carregats de males intencions.

Més enllà de la mala sensació de sentir-nos controlats, ens preguntem si tantes facilitats no ens van restant capacitat de decisió i, sobre tot, si no ens acabaran limitant quelcom tant enriquidor en la vida, com és la incertesa i la improvisació.

dimarts, 13 de setembre del 2016

TOTS AL COLE


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ahir va ser el primer dia de classe per milers de nens i nenes de la nostra comarca,  un dia amb unes connotacions emocionals que sempre recordaran.

L’olor dels llibres, motxilles i estoigs nous, les característiques de la nova tableta electrònica i l’esperit tafaner que porta a fer càbales amb la procedència dels nous alumnes o professors.

Obrir els llibres per darrera per veure com de difícils seran les matèries a assolir a final de curs, la distribució dels pupitres, les millores, si és que n’hi ha, del centre, tot i que en molt casos, malauradament, l’exercici consistirà en avaluar l’estat dels barracons.

Els petits ploren per fora, els grans ploren per dins, i tots celebren retrobar-se amb amics nous i vells.

Les activitats extraescolars, els horaris dels busos, el preu del menjador, les tutories en hores de feina; els pares tornaran al debat de cada any, sobre la qualitat de l’ensenyament, sobre el paper del mestres i, els més busca-raons sobre la eficàcia de la immersió lingüística i les lleis que ens vol imposar el no-govern que mana.

Però el que hauríem de tenir en compte tots plegats, és el paper que ha de jugar cadascuna de les parts: pares, mestres i alumnes, en aquesta feina, de vital importància per aquestes personetes, que són el futur.

L’ensenyament actual, vist des de fora, sembla mancat d’eficiència, sobre tot veient els resultats anuals de les diferents proves de competència, on es veu un clar desconeixem de temes bàsics en cultura general i el creixent interès per programes televisius de “realitat” amb dubtosa aportació cultural.

No és que el sistema de ensenyament cooperatiu, participatiu i molt proper no sigui necessari, però el desconeixement mostrat per molta joventut que ha acabat la ESO, és alarmant.

La cultura és un eficient conductor de diàleg, de compressió i de convivència.

La assignatura d’història, per molts inútil, guanya la seva importància quan veiem l’estat de la societat mundial actual.

Un bon coneixement del passat, sense els partidismes i les manipulacions que l’han distorsionat, els faria assabentar-se de les bestieses que els homes hem fet, els motius dels inicis de les guerres, les salvatjades de les dictadures o els crims comesos en nom de les religions i les banderes, cosa que ajudaria a minvar els fets cíclics que es produeixen i prevenir conflictes futurs.

I posats a innovar, no estaria de més que les mateixes escoles impartissin classes regulars als pares, “coaching” amb temes prou importants com la convivència, l’educació, la conversa amb els fills, el respecte o el comportament, perquè els pares han de fer la feina d’ensenyar els valors i l’educació que, juntament amb la cultura proporcionada pels mestres, els faci anar pel dia a dia amb el cap ben alt i se’ls hi obrin les portes del futur.

Ahir va començar el curs per tots, queden molts deures per fer.