dimarts, 2 de febrer del 2016

EL RESSÓ DELS ANÒNIMS


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ens sorprenem dels avenços, mirem enrere, recordem temps passats i ens costa entendre com podíem viure sense alguns dels estris, sobre tot electrònics que avui sembla que els haguem tingut sempre.

Però no tot es redueix als aparells que s’endollen i tenen pantalla, en molts altres aspectes, tant científics com personals, les coses han canviat: les medicines, les teràpies, les formes de treballar, fins i tot la visió de molts aspectes personals i de la vida s’han transformat i certament, ens costaria molt tornar enrere.

Res d’això ha estat perquè sí, és motiu d’una evolució natural, però darrera de cada canvi, de cada avenç o de cada evolució hi ha hagut algú que ho ha pensat, que ho ha estudiat i que, generalment, ha invertit mitja vida desenvolupant la seva idea.

No tots s’anomenen Gates o Jobs, ni son persones riques, tampoc tenen reconeixements multitudinaris. Són coneguts en els seus cercles i adorats pels amics i familiars, el seu nom no surt en noticiaris, ni diaris de gran tirada, només articles a revistes especialitzades que llegiran els del seu gremi.

Molts d’ells seguiran en l’anonimat per la resta dels seus dies i nomes uns pocs escollits seran noticia, potser massa tard, quan la resta de la humanitat se n’adoni del que han fet, com injustament ha passat des dels orígens del temps.

Formigues necessàries en un món que fa ídols de plàstic i personatges mediàtics d’aportacions dubtoses.

Hem pogut veure en aquestes pagines que la Sílvia Osuna, una jove de Castelló d’Empúries ha aconseguit que el seu projecte sigui tant interesant que la Unió Europea l’hi financi un projecte per desenvolupar un enzim que, -per dir-ho planer dins la meva ignorància-, es veu que pot revolucionar el mon farmacèutic i això és nomes el darrer apunt en un currículum tant jove com intens. I solapant-se en el temps, en Mohamed El Amrani, un noi que està teixint una gran xarxa en un poble de pescadors, però aquesta és de convivència i que treballa per la cohesió social, fet que ja l’hi ha aportat reconeixements notables. I, com ells, molts altres que son anònims fins i tot per a mi i que a hores d’ara estan programant, escrivint, inventant i pensant al costat de casa nostre i que gracies a ells, els nostres fills i néts tindran un món millor.

No estaria bé que jo ara m’esplaiés de les excel·lències de la premsa local, és obvi que no seria imparcial, però estarem tots d’acord que ens aporta una informació que els grans mitjans no detallen, parlen de nosaltres, del veí i, en aquest cas, de la Sílvia i el Mohamed, joves que algun dia seran reconeguts fora dels seus àmbits, però que, ara com ara, ens toca a nosaltres fer-nos ressò del seu anonimat i, de retruc, augmentar l’autoestima d’una comarca i fent-nos cofois de proclamar la nostre procedència. Això es diu orgull.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada