PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Avui és el dia en que tots els nens tenen els nervis a la panxa, el posat
inquiet, les ungles mossegades i els gestos repetitius.
No cal fer migdiada, estalviem el descans que al vespre ens ha de guanyar
la son.
És la nit de la il·lusió per a grans i petits.
Moltes ganes de que arribi l’hora d’anar a esperar-los, cercar un bon lloc
i que el contacte visual sigui nítid i impecable, que els ulls envidriats per
l’emoció prou que ens dificultarà gaudir del luxe que envolta els Reis i de la
posada en escena.
Qui sap si dins d’aquella carrossa tant lluenta hi ha el nostre regal,
potser ens en duran més d’un. Seran paquets grans o petits?.
I quin Rei ens els durà? El ros? O potser el negre?. El blanc és el que
menys m’agrada. Quina feinada que tindran, que la nit és molt curta i han
d’arribar a tothom. Bé, a tothom no, que
es veu que hi ha molta gent que, malgrat que s’ha portat molt bé, no rebrà gaire
res i no sembla just.
Tinc por que la meva carta no els hi hagi arribat, ja deia jo que això de
dur-la a l’oficina de Correos no era bona idea, l’hauria d’haver enviat per
internet, que els Reis, tot i tenir una edat, segur que s’han sabut adaptar a
les modernitats.
Millor m’acosto a aquell patge reial tan bufó i li explico, a cau d’orella,
el que he posat a la meva carta.
“Benvolguts Reis: Nosaltres pensem que aquest any ens hem portat molt bé, però
n’hi ha que diuen que no, que ens hem saltat algunes normes, els hem fet
enfadar i per això ens tenen castigats.
Però seguim pensant que no hem fet res dolent, que, a més a més, hem pagat tot
el que ens tocava, hem ajudat els veïns, hem acollit els nouvinguts, no ens hem
barallat i hem defensat els diàleg davant de qualsevol violència.
Només volem fer les coses com creiem que és millor i, sobre tot, escoltar a
la gent, que això és que ens varen ensenyar de petits.
És per tot això que demanem que ens portin un sac de converses, una caixa
gran plena de llibertat, tones de sentit comú, un bidó gran de convivència i
també volem altres coses, com salut per a tothom, que els joves tingui oportunitats,
que no hi hagi gent famolenca, pau i que viure a qualsevol lloc del món no
sigui mai un drama.”
L’ajudant de ses majestats em posa una cara estranya, s’ha limitat a dir-me
que parlarà amb el Rei de la barba blanca, però que no sap si de tot això en
porta al sac, que hi ha coses que depenen del Rei ros, que és de fora o del Rei
negre, que viu encara més lluny.
De totes maneres, aquest vespre posaré les sabates, les galetes i el got
d’aigua al balcó, em ficaré al llit, tancaré els ulls, carregat d’innocència i
il·lusió com tots els nens, i voldré somniar que a partir de demà començarem a
rebre, si no tot, al menys algunes de les coses que hem demanat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada