PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Gairebé a tot arreu el percentatge de
participació ha estat més o menys igual que en els darrers comicis europeus. En
canvi, a casa nostra, ha mostrat una revifada substancial que alguna cosa vol
dir i que ha de fer veure a l’estranger el nostre anhel reivindicatiu.
Tot i això, si ho mirem fredament,
encara hi ha una d’abstenció massa alta, però és que la campanya electoral tampoc
ha ajudat gaire. Els mateixos tòpics de sempre, amb els candidats fent de
jardiners, de cuiners, visitant col·lectius que han oblidat fins ara i que
oblidaran fins a les properes eleccions, fent passejos en bicicleta, cantant o
anant a comprar al mercat sense saber diferenciar un nap d’una col.
I el pitjor de tot, el baix nivell
demostrat per alguns, ficant la pota gairebé tantes vegades com han parlat,
alçant la veu en una demostració de teatre poc creïble i uns mals debats on han
ressaltat més les maldats del contrincant que les propostes pròpies.
Però malgrat tot, hem sabut alçar la
mirada i veure que aquesta mena de Santíssima Trinitat que governa durant 18
mesos la Unió Europea té més força de la que sembla, que malgrat el fet de no
tenir un president fixe pot donar la sensació de manca de timó, al cap i a la
fi, és allà on fan passar per la rega a tots els governs.
Ara ens volen fer creure que sortim de
la crisi –tot i que pocs ho noten- i els governants locals es volen penjar la
medalla, però en realitat només han fet el que han dictat des de Brussel·les,
tot i que molts tenim la sensació de que, si realment algun dia ens en sortim,
serà només gràcies al pas del temps.
Pot semblar que, a Europa, mana
Alemanya, però també és cert que és el país que aporta més eurodiputats,
gairebé el doble que l’estat espanyol en conjunt. Per això, els escollits
hauran de demostrar tenir nivell per fer-se notar, ara els hi comença l’examen
de veritat, el de les promeses per complir.
La celebració del referèndum
d’autodeterminació serà possible només si la UE vol; és per això que aquesta bona
dada de participació del passat diumenge pot donar als eurodiputats llunyans la
imatge de que, en aquest país, la democràcia ens importa i que això del 9N no és
només cosa de quatre arreplegats.
Aquest percentatge és gairebé tant
important que el tarannà dels diputats escollits.
Nosaltres parlem i els números canten.
Ara cal trobar a Europa qui ens escolti. La festa de la democràcia no s’ha
acabat, volem seguir votant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada