PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Ja sé que avui tocaria parlar del carnestoltes o de l’enterrament
de la sardina, que són fets que mouen molta gent, tot i que el fred sempre sol
deslluir una celebració que sembla feta per a la caloreta.
Amb la voluntat de parlar de quelcom que tingui a veure
amb el dia a dia de la comarca, aquesta setmana m’ha sobtat la noticia de que,
a Castelló d’Empúries, tenen localitzada una colla de joves que han robat a mig poble, fins i tot a l’Ajuntament i que
algun d’ells acumula més de 15 detencions policials sense que mai hagi anat a
parar a la garjola.
M’imagino la frustració del policia que després de
jugar-se el bigoti per detenir-lo, se’l troba de nou pel carrer.
“Llibertat amb
càrrecs”, dos anys pel judici i no s’hi presenten, però mentrestant tenen temps
per tornar-hi.
I no és un cas aïllat, també aquesta setmana una dona
gran apallissada i lligada a Cabanes.
No ho tenim mal entès?. Tanquem a la presó a qui no caldria
i deixem al carrer d’altres que, si estiguessin tancats, tots estaríem més
tranquils.
Els que tenim una edat recordem la duresa dels càstigs
escolars quan encara no estaven vetats per les associacions de pares.
Tot això ha desaparegut amb el temps, per fortuna, tot i
que a alguns pares haurien d’entendre que, fins i tot pel seu fill, un càstig,
si merescut, pots ser positiu.
Si en la vida escolar els correctius han canviat, en la
vida adulta no han tingut massa evolució.
Fa segles que apliquem la pena de presó com a penitencia
universal, i no sentim a parlar gaire de les mesures alternatives.
S’entén la presó pel cas dels violadors, mal tractadors,
assassins, quan hi ha risc de fuga o lladres reincidents com els de Castelló.
Tancats no hi poden tornar i se’ls pots controlar per re-educar-los.
Però aquests els deixem lliures i en canvi enviem a presó
gent que, tot i ser mereixedors de punició, son condemnats per una estafa feta
fa anys, delictes econòmics o (alguns) polítics malversadors. Gent que dins la
presó poden comprar comoditat i que, si volen, poden seguir delinquint des de
dins.
A aquests darrers, tal vegada potser fora bo imposar-los
altres mesures, ja inventades, com treballs per a la comunitat, obres socials, desterraments,
embargaments o dificultats per obtenir crèdits.
Qui efecte faria veure aquell defraudador escombrant els
carrers del seu pobre cada dia durant anys.
No sé si serien mesures més efectives, però si que serien
més econòmiques per les arques publiques i deixarien garjoles lliures pels que
realment hi han d’estar, a fi de que tots poguéssim dormir més tranquils.
Mentrestant tenim una presó buida, que s’ha convertit en
la única del mon en la que es més difícil entrar-ne, que sortir-ne.
Com va passar amb els infants, potser ens cal un
replantejament dels càstig als adults.
Ja ho diuen els sentinelles de torn quan tanquen les
portes cada dia, que en deixen més a fora que a dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada