Temps era temps quan
el circ era una de les poques distracció en èpoques difícils, quan la televisió
havia d’arribar o en tot cas només tenia un parell de colors i es veia segons a
on.
“Al poble pa i circ”,
deien els mals governants. Quan el populatxo feia més badalls que rots,
l’arribada del circ al poble era l’esdeveniment de l’any.
Malgrat l’esclat d’alegria
que ha dut històricament associat, la realitat interior estava impregnada per
la infelicitat que portava una vida dura, pobre, sense comoditats, plena de
mancances, gent amb poques oportunitats de cultivar-se, mainada poc instruïda.
El nòmada que, com els cargols, duia la petita casa al cim, on poca cosa hi
podia encabir.
El pallasso llest i el
babau que s’entrebancava amb els seus propis sabatots, treia aigua de la flor
de la solapa i reia per fora mentre plorava per dins, l’equilibrista sense
xarxa, el trapezista que volava, el malabarista de moviments impossibles, la
contorsionista de goma i els animals que seguien les ordres l’amo abans que les
lleis posessin en qüestió la seva felicitat i les seves condicions de vida.
Les desgracies es
vivien carpa endins, l’espectacle sempre ha de continuar.
Ja fa anys que la
imatge del circ ha començat a canviar, va haver un moment que vàrem arribar a
pensar que la televisió podia acaba matant-lo, però la realitat ha estat una
altra.
Tal com va passar amb
aquella cançó que pronosticava que el vídeo mataria a l’estrella de la radio i
avui el vídeo és mort mentre la radio viu un moment gloriós.
Aquests dies ho podem
comprovant a casa nostre, que mentre la televisió ens cansa mostrant-nos cada
dia als mateixos pallassos, el circ de debò es reivindica.
I segurament va ser la
mateixa televisió qui va evitar que l’espectacle caigués en l’oblit, amb els
meravellosos germans Aragon i els seu famós “¿Como estan ustedes?” i més tard el
Circ de Soleil va donar un gir a la imatge pobre i deixada que teníem del mon
de la carpa per donar-li el que els mancava: dignitat. Perquè l’esperit artístics
l’han tingut sempre, la vocació al llargs dels anys ha estat innegable, la
capacitat de sacrifici impressionant.
Aquesta setmana podrem
veure que ara, a més, es un espectable net i l’alçada de les arts més lloables.
I Figueres respondrà,
no només amb un remarcable mecenatge de moltes i variades empreses, sinó també
al carrer, ja que nosaltres, com en molts indrets d’aquest país, de circ hi
entenem molt, perquè en veiem cada dia al nostres parlaments i ajuntaments, tot
i que del dolent.
Que soni les musica,
que la banda, amb seus acordions, saxos, platets i tambors ens ompli l’esperit a ritme de marxa.
Senyores i senyors,
nens i nenes, passin i vegin. Benvinguts a l’espectable més gran del mon.!!
