PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Fer d’amfitrió a la
nostra terra és buscar i escollir quelcom que sorprengui el visitant, que li
doni una visió, si cal exagerada, de les bonances, però, a voltes, pot ser
complicat per la visió distorsionada que alguna gent porta pre-enregistrada.
No obstant això, a
l’Empordà juguem amb l’avantatge de que mostrar la casa sempre és agradable si
està neta i ben endreçada, però tot, si és original i el nouvingut no ho espera.
Un lloc on la plana
uneix el mar amb la muntanya, l’aire és pur, el mar net i el menjar exquisit,
facilita molt coses.
De totes maneres, tot
i que fa temps que insistim amb el paisatge com a eina d’atractiu turístic, la
oferta daliniana, per la seva universalitat, és un dels millors recursos.
La mirada viva i
pertorbadora del mestre, els bigotis empinats i les seves declaracions
polèmiques han creat una imatge, potser irreal, al visitant que es mou més per la
curiositat que per l’art en si mateix.
La casa de Port
Lligat, tant enlluernadora com tètrica, mística i original, banyada per la llum
inspiradora de la cala mes bucòlica de cap de Creus, refugi de pescadors i de
idees, fa conservar al visitant encara la idea de que era un boig, però sorprenent,
comença a notar les espurnes de les genialitats.
Si la visita normal al
Teatre-Museu ja sorprèn, encara ho fa més si és guiada i ens expliquen, sense
magnificar el mite, sense posar mes pa que formatge, el desordre organitzat que
recorre les sales i la cúpula, el perquè d’allò inexplicable, el motiu d’una
bogeria potser fingida, la seva visió de la pintura, l’art i el món.
El feedback del
convidat és un canvi d’opinió, ara ja pensa que esta vivint un moment inoblidable,
capta el missatge que durà de tornada, potser era un boig, però el geni guanya.
I així, americans, europeus,
japonesos i gent d’arreu seguiran fent hores d’espera, per descobrir la
transformació, la màgia i el contrapunt ben calculat.
I també s’enduran la
resta, el paisatge, el menjar, el vent, la llum i l’encant d’una terra que
sembla feta a mida.
A tots aquells que els
molesten les cues, sobre tot d’estiu, els recomano que entrin més sovint al
Teatre-Museu, s’infiltrin en un grup foraster i segueixin les seves reaccions.
Un pintor genial i una
Fundació que endevinem molt ben gestionada, ens han fet als empordanesos el
favor més gran.
I com el pa nostre,
que Dalí no ens falti mai en el dia a dia.
