PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Torna a començar la temporada futbolera,
o potser és que no s’havia acabat del tot. Torna la Lliga, la Copa i la
Champions acompanyades de tota mena de trofeus i competicions internacionals.
La cosa no es limita al cap de setmana,
posar la televisió de dijous a dimecres es trobar sempre alguna pantalla verda
amb vint-i-dos tipus corrent en calzes curtes amb l’únic objectiu de ficar una
pilota entre tres pals.
Això, inexplicablement, es capaç
d’aturar i embadalir un país, generant més debat i polèmica que les decisions
polítiques.
Que si la bola va entrar o no, que si
aquell entrenador és un passerell, que si allò va ser fora de joc, que si son
uns ganduls o aquell àrbitre malparit.
Adolescents multimilionaris de futur
incert enfrontats a competidors de segona que problemes tindran per sobreviure
quan el cos els digui prou. Aquí també hi han diferències socials.
Fins i tot els noticiaris hi reserven
un lloc privilegiat, programes especials i debats al voltant de declaracions
sense fonament de jugadors i entrenadors escudats amb el que “el futbol és
així” o que “sortirem al camp a guanyar” (només faltaria.!!!).
Mentrestant al camp de Vilatenim, allà
on hauríem d’anar tots els figuerencs, no més de 600 persones i una junta que
ha de fer mans i mànigues per tancar un pressupost modest. Això si, passió pels
de primera, la mateixa història de sempre, el peix gran es menja el petit.
Els apassionats, que n’hi han i molts, (això
explica el magne entorn econòmic del tema), tornaran a tenir tema de conversa
al bar o a la feina, mentre els que s’ho miren de lluny pensaran que es podrien
gastar energies i cèntims en quelcom millor.
En mig de tot, un reconeixement a les transmissions
radiofòniques, com les didàctiques d’en Puyal o apassionades d’en Pou i la de
tants altres professionals capaços de fer-nos entendre un partit sense veure’l,
tot un mèrit.
I és que aquest cap de setmana la bimba
ha començat a rodar i segur que avui es parlarà més del partit del Barça i del
Madrid, que de l’atur, els impostos, el deute o la revisió del PIB.
Perquè tot plegat no deixa de ser una cortina
que juga a favor dels polítics, com en temps llunyans i difícils, que al
populatxo li donaven pa i circ per mantenir-lo distret.
Avui ens posen el futbol perquè no
veiem els problemes reals, ni en “Pay de view”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada