CORTINA DE FUTBOL

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Torna a començar la temporada futbolera, o potser és que no s’havia acabat del tot. Torna la Lliga, la Copa i la Champions acompanyades de tota mena de trofeus i competicions internacionals.

La cosa no es limita al cap de setmana, posar la televisió de dijous a dimecres es trobar sempre alguna pantalla verda amb vint-i-dos tipus corrent en calzes curtes amb l’únic objectiu de ficar una pilota entre tres pals.

Això, inexplicablement, es capaç d’aturar i embadalir un país, generant més debat i polèmica que les decisions polítiques.

Que si la bola va entrar o no, que si aquell entrenador és un passerell, que si allò va ser fora de joc, que si son uns ganduls o aquell àrbitre malparit.

Adolescents multimilionaris de futur incert enfrontats a competidors de segona que problemes tindran per sobreviure quan el cos els digui prou. Aquí també hi han diferències socials.

Fins i tot els noticiaris hi reserven un lloc privilegiat, programes especials i debats al voltant de declaracions sense fonament de jugadors i entrenadors escudats amb el que “el futbol és així” o que “sortirem al camp a guanyar” (només faltaria.!!!).

Mentrestant al camp de Vilatenim, allà on hauríem d’anar tots els figuerencs, no més de 600 persones i una junta que ha de fer mans i mànigues per tancar un pressupost modest. Això si, passió pels de primera, la mateixa història de sempre, el peix gran es menja el petit.

Els apassionats, que n’hi han i molts, (això explica el magne entorn econòmic del tema), tornaran a tenir tema de conversa al bar o a la feina, mentre els que s’ho miren de lluny pensaran que es podrien gastar energies i cèntims en quelcom millor.

En mig de tot, un reconeixement a les transmissions radiofòniques, com les didàctiques d’en Puyal o apassionades d’en Pou i la de tants altres professionals capaços de fer-nos entendre un partit sense veure’l, tot un mèrit.

I és que aquest cap de setmana la bimba ha començat a rodar i segur que avui es parlarà més del partit del Barça i del Madrid, que de l’atur, els impostos, el deute o la revisió del PIB.

Perquè tot plegat no deixa de ser una cortina que juga a favor dels polítics, com en temps llunyans i difícils, que al populatxo li donaven pa i circ per mantenir-lo distret.

Avui ens posen el futbol perquè no veiem els problemes reals, ni en “Pay de view”.

FEINA D'ESTIU

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

És Agost, la majoria de la gent, empreses i organismes oficials fan vacances.

Dona la sensació de que la vida s’alenteix, que tot s’atura.

Sigui per la calor que ens afoga, el sol que ens crema o els mosquits que se’ns mengen, la gent tria aquest període per poder anar a la platja o la piscina, prendre alguna cosa a la fresca, gaudir dels festivals musicals, fer un gelat o només badar escarxofats al sofà sota l’aire condicionat.

Tota cuca viu, però a l’ombra.

I és que, fins i tot, un modest escrit com aquest costa de quadrar quan les gotes et regalimen pel front.

No oblidem de que vivim en zona turística i que el fet de poder gaudir d’aquests avantatges al costat de casa comporta que molta gent no fa vacances quan toca.

No voldria deixar passar un altre estiu sense fer un reconeixement a tants joves que, després de passar l’hivern clavant colzes i patint pels exàmens, ara treballen de sol a sol venent lilaines en les botigues de costa, o servint taules.

A més dels professionals del diferents sectors com els hotelers, els restauradors, els arrendadors, els mariners, els policies vigilant les carteres dels turistes, els botiguers o els bombers a la guaita de focs calats per indesitjables.

Ells són les formigues que fan país quan la canícula clava els ullals, mentre altres juguen a fer de cigala que es torra la panxa al sol.

Potser si que alguns fan l’agost, que arrepleguen el que altres deixen, que a l’hivern ja reposaran quan tothom torni a la feina, que sort en tenen davant d’altres que no tenen treball ni amb calor ni amb fred, però això no els eximeix de ser mereixedors d’aquestes quatre ratlles.

I aprofito per lligar el tema parlant d’altres que, a més a més, ho fan sense ànim de lucre, com les associacions de veïns i organitzadors d’esdeveniments.

Aquest cap de setmana al Camp dels Enginyers hi ha tornat a haver festa, com fa anys.

Un altre cop la gent ha gaudit de la ballaruga, els joves dels jocs i tothom ha fet barri.

Tot plegat mercès a una colla de trempats amanits amb uns ingredients que no solen fallar mai, com el temps, tret d’allà on sigui, les ganes, i la voluntat de servei.

Llàstima que alguns, quan arriben a la política, s’espatllin.

Però no marxem de tema, que a l’estiu fa mandra fins i tot criticar, i la intenció d’aquest article és mostrar agraïment a aquells que, amb la seva feina, ens fan la vida més fàcil i agradable durant l’estiu.