dimarts, 9 de juliol del 2013

EMPURIA-BLAVA


PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
 
Si alguna cosa ens ha ensenyat la crisi és a estalviar fins i tot en les coses més bàsiques

Molts de nosaltres hem après a buscar les ofertes del supermercat, a entendre la factura de la llum per veure si podíem treure’n un descompte o fins i tot a escoltar les enfadoses ofertes telefòniques per triar la tarifa plana que més ens convé.

Les administracions i els ajuntaments, amb teranyines a la caixa, també s’han de buscar la vida per poder treure cèntims d’allà on mai haurien pensat, amb la diferència que, com en la majoria de les decisions polítiques, no trien racionalment la partida a retallar o el recurs a explotar.

Els Ajuntaments de costa, demostrant una evident manca de sentit comú, creuen que han trobat la figura recaptatòria perfecte, aquell que ens visita ocasionalment, que teòricament arriba a més predisposició a gastar i si no els hi agrada, els seus vots no els afectaran a les properes eleccions: El turista accidental.

Roses està valorant la possibilitat de fer pagar per accedir al Cap de Creus, sota l’empara d’un ecologisme mal entès, posant portes al camp, literalment.

Sembla que la oposició frontal del poble i la pròpia administració farà posposar la idea fins que vinguin temps pitjors.

Empuria-brava es un altre exemple molt clar. Des de fa uns anys els propietaris, bàsicament estrangers, estan alarmats per una llei de costes aplicada allà on no hi ha costa, i que de d’un dia per l’altre els pren allò que varen comprar o de la concessionària dels canals que busca finançament de forma barroera. Tot plegat mentre que la “Marina residencial mes gran d’Europa”,  s’ensorra amb equipaments obsolets, una zona comercial horrorosa, edificis que son “guetos” i racons on es podrien rodar episodis del “Cuéntame” sense cap retoc.

I ara ha perdut el poc de “brava” que li quedava per convertir-se en “Empuria-blava” en posar preu per aparcar a la platja gran, que per les seves dimensions no li cal cap rotació, que és el sentit real d’aquestes zones d’aparcament temporal, i que li farà un mal favor a una platja desangelada per si sola que, a més a més, potser es queda sense bars, ni pizzeria, ni discoteca, fets que afecten directament a centenars d’empreses que veuran com el turista, nòmada per naturalesa i que no és beneit, marxarà allà on pagui per gaudir i no per finançar.

Hem de ser conscients que la competència cada dia és més a prop, els països de l’est, tot i no tenir la nostra hospitalitat o els països àrabs, tot i no tenir les nostres infraestructures, s’estan espavilant per captar turistes cada cop més farts de les nostres bajanades i que correm el perill que se’ns assequi la nostra màxima font d’ingressos, que dona feina a milers de persones.

Com deia la cançó, volem vinyes verdes i no línies blaves vora el mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada