PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Si alguna cosa ens ha
ensenyat la crisi és a estalviar fins i tot en les coses més bàsiques
Molts de nosaltres hem
après a buscar les ofertes del supermercat, a entendre la factura de la llum
per veure si podíem treure’n un descompte o fins i tot a escoltar les enfadoses
ofertes telefòniques per triar la tarifa plana que més ens convé.
Les administracions i
els ajuntaments, amb teranyines a la caixa, també s’han de buscar la vida per
poder treure cèntims d’allà on mai haurien pensat, amb la diferència que, com en
la majoria de les decisions polítiques, no trien racionalment la partida a
retallar o el recurs a explotar.
Els Ajuntaments de
costa, demostrant una evident manca de sentit comú, creuen que han trobat la
figura recaptatòria perfecte, aquell que ens visita ocasionalment, que teòricament
arriba a més predisposició a gastar i si no els hi agrada, els seus vots no els
afectaran a les properes eleccions: El turista accidental.
Roses està valorant la
possibilitat de fer pagar per accedir al Cap de Creus, sota l’empara d’un
ecologisme mal entès, posant portes al camp, literalment.
Sembla que la oposició
frontal del poble i la pròpia administració farà posposar la idea fins que
vinguin temps pitjors.
Empuria-brava es un
altre exemple molt clar. Des de fa uns anys els propietaris, bàsicament
estrangers, estan alarmats per una llei de costes aplicada allà on no hi ha
costa, i que de d’un dia per l’altre els pren allò que varen comprar o de la
concessionària dels canals que busca finançament de forma barroera. Tot plegat
mentre que la “Marina residencial mes gran d’Europa”, s’ensorra amb equipaments obsolets, una zona comercial
horrorosa, edificis que son “guetos” i racons on es podrien rodar episodis del
“Cuéntame” sense cap retoc.
I ara ha perdut el poc
de “brava” que li quedava per convertir-se en “Empuria-blava” en posar preu per
aparcar a la platja gran, que per les seves dimensions no li cal cap rotació,
que és el sentit real d’aquestes zones d’aparcament temporal, i que li farà un
mal favor a una platja desangelada per si sola que, a més a més, potser es
queda sense bars, ni pizzeria, ni discoteca, fets que afecten directament a
centenars d’empreses que veuran com el turista, nòmada per naturalesa i que no
és beneit, marxarà allà on pagui per gaudir i no per finançar.
Hem de ser conscients que
la competència cada dia és més a prop, els països de l’est, tot i no tenir la
nostra hospitalitat o els països àrabs, tot i no tenir les nostres
infraestructures, s’estan espavilant per captar turistes cada cop més farts de
les nostres bajanades i que correm el perill que se’ns assequi la nostra màxima
font d’ingressos, que dona feina a milers de persones.
Com deia la cançó,
volem vinyes verdes i no línies blaves vora el mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada