REVIFAR

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

A l’estiu tota cuca viu i ens cal que surti el sol.

Potser a alguns els ofega, cansa o atabala, però som de sang calenta i necessitem la seva escalfor per revifar, el volem encara que haguem de buscar l’ombra, però aquest any es fa de pregar.

Els turistes han d’arribar, la nostre economia ho demana, els hotels, les guinguetes, les nàutiques, els restaurants, els llogaters, les immobiliàries o les botiges, de costa o d’interior, tots, directa o indirectament, en vivim.

A La Jonquera saben bé  de que parlem, un poble, potser mancat d’atractius turístics (això és subjectiu, que no s’emprenyi ningú), però que sempre han sabut espavilar-se per atraure els gavatxos i fer caixa.

Va marxar la duana i hom pensava que es convertiria en un poble desert on la Tramuntana faria córrer matolls secs pels carrers com en una pel·lícula d’en Sergio Leone, però llavors varen saber vendre tabac i begudes alcohòliques a millor preu, macro supermercats on els veïns del nord troben el que busquen, oberts diumenges i a tota hora, restaurants per afartar a quatre duros, i ara el nou Outlet que s’ha convertit en “trending tòpic” fins i tot pels que no saben ni que vol dir.

Ja surten els malpensat i els envejosos que mal parlen d’on surten els cèntims, que això durarà dos dies, que és la novetat, què hi feia aquell ex-ministre a la foto, que no n’hi ha per tant... Sempre hi ha els que no els faria res quedar bornis si sabessin que el veí es queda cec.

No sabem que passarà, però de moment ja se’n parla més que les cases de meuques que encara ningú ha pogut tancar, ha servit per crear nous llocs de treball i a molts ens omplirà l’estona aquella tarda que no sabem on anar a badar.

I en el viatge, pel camí, l’agradable sorpresa per la nova verdor que les pluges ens ha regalat.

Que ningú pensi que el problema ha marxat amb el fum, les copes dels arbres son llenya cremada, però la força de la natura ens dóna una nova lliçó i ens ve a dir que res està perdut.

Aquest cap de setmana una colla de Escoltes han fet una acció de neteja a Capmany, joves voluntaris que han fet memòria d’uns fets terribles.

Són dels pocs, molts afectats encara esperen les ajudes promeses, com sempre, gent que han passat del recolzament mediàtic a l’oblit sistemàtic.

Mentre, els arbres i la floresta, s’esforcen per mostrar-nos el color verd, com un semàfor que ens diu als ciutadans i les empreses d’aquest país que hem de tirar endavant i dibuixar un somriure al turista que porta virolles, perquè volem revifar.

 

SPEAK LAPANGLISH

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Els “peperos” aragonesos volen tocar la pera i s’inventen un idioma perquè no sigui dit que ells parlen català i nosaltres posem el crit al cel com a puritans de la nostra llengua però al mateix temps ens contradiem destrossant-la contínuament amb abreviatures, anacronismes, castellanismes i anglicismes que ens omplen el dia a dia sense adonar-nos, com un virus que ens fa una sonora metàstasi.

Sense anar més lluny, l’altre dia em llevo de bon matí escoltant per “FM” en Manel Fuentes i el seu programa matinal que li diu “MCR”, després havia de desplaçar-me lluny i no volia agafar la “N-II” perquè es perillosa, ni la “AP-7”, perquè em cansa conduir si vaig més enllà de “BCN”, així que vaig anar amb “AVE”, pel camí em varen posar un “DVD”, mentre amb la meva “tablet” contestava els “e-mail” i mirava els darrers “twits”; al vespre, en un hotel -que no tenia “spa”-, la “TV”, que era “HD”, però no “3D”, només sintonitzava la “TDT”, per la qual cosa no podia veure el Barça, ja que l’emetien en “Pay per view” llavors vaig voler connectar el meu “PC”, per intentar veure’l per “internet” però el “Windows” no obria el “WIFI”, així que vaig haver d’escoltar-lo en el meu “Smartphone”, amb connexió “3G”. Vaig sintonitzar la transmissió d’en Puyal, que l’anomena la “TDP” i allà, en la narració, va parlar de no se quants “corners”, que en Piqué va fer unes “hands” i que la pilota se’n va anar “fora de kick” quan en Messi estava en “offside” i, en acabat, abans de dormir, vaig rebre un “SMS” de la meva filla, que em preguntava el perquè (“pq”), de no se què (“nsq”) mentre que la meva dona, mitjançant un “WhatsApp” em deia que m’estimava amb un “tm” i un “Emoji” que era un cor que reia.

Esta clar que per definir aquest idioma haurem de demanar consell a la nova “Acadèmia Aragonesa de la Llengua” (crec que en “Lapanès” s’escriu així).

No m’estranya que la meva mare, ja molt gran, no hi entengui res. Tot i que de vegades jo tampoc l’entenc a ella quan diu: “teflic, he anat a comprar lilaines i he trobat una romeguera, l’hem fet petar i he vist que estava molt escotorida”.

Amb tot plegat entenc que estiguem patint pel futur dels català-parlants perquè la llengua se’n va en orris i no només per l’arribada de forasters o l’amenaça de governs centralistes, sinó també davant la invasió de formes noves i paraules adoptades, que ens fem nostres sense preguntar-nos perquè.

Ho tenim malament si fins i tot els més radicals, per promoure el us del català no demanen calma, sinó “Keep calm”.