dimarts, 26 de juny del 2012

EL FOC


PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Potser en algun moment algú va creure que havia inventat el foc, que els humans, fregant dues pedres o dos pals vàrem fer el descobriment més gran de la humitat, però en realitat ha estat sempre aquí, a dins i a fora de la terra, la única cosa que vàrem fer va ser aprendre a utilitzar-lo, a gaudir-ne, a témer-lo i a provocar-lo

Com quan per accident o per negligència humana, s’alia amb els vents enfurismats de terra nostra, per calcinar paratges de forma implacable que ni l’aigua aconsegueix enxiquir i redueix els nostres boscos a calius negres de llenya fumejant i mortalitat ecològica.

El foc mal anomenat purificador que les religions utilitzaren per abocar-hi heretges, bruixes i enemics mal vistos.

També es el que ens regenera, ens crema la pell i ens escalfa la sang.

El foc de la mirada penetrant, el foc que en casos de indignació ens surt pels queixals, el d’encenalls econòmics que ens varen vendre, del que hem intentat fugir, per caure a les brases.

Els focs artificials, testimonis de fi de festes, celebracions, títols i comiats, que esclaten al cel, quan el Sol dorm, provocant admiració al dibuixar formes i colors impossibles.

El que torra el pa, el que crema dels xuies, el que cuina les botifarres els dies de barbacoes estiuenques.

El que composa el ritme musical en petar les teies a les llars de foc els dies de fred i vidres glaçats.

El que pintat amb ulls i somriure anomenem Astre Rei simbolitza el sentit positiu, el dogma, la llum, la vida, adorat molt abans de que els homes creguessin en els Deus amb formes humanes.

El foc de l’Infern, el cau del diable, on el mal es refugia i a on estarien condemnats eternament els esgarriats d’àmbits tant diversos com assassins, lladres, mals polítics, banquers i delinqüents en general, on potser la vida eterna, si n’hi ha, els cremarà per sempre.

Sant Joan, el Baptista, va utilitzar l’aigua per lluitar contra el foc interior, el del pecat original, el mateix foc que ara, en el seu nom i en el seu dia en fem celebració amb coca i cava

La màgia de les flames, que ballant al ritme vital creen rotllanes des de temps ancestrals a les tribus mes recòndites, hipnotitzant-nos amb els seus moviments, com un cinema de colors vius i càlids i que ara simbolitzem amb les nostre fogueres de Sant Joan i Sant Pere, on hi aboquem trastos, però també les nostres cabòries, els dies d’exàmens, els amors frustrats, les factures per cobrar, les penes i penúries, que no son poques, i on volem espantar els mals per fer que el foc sigui de veritat purificador i incineri els mals moments per tornar-nos la vida, que ens va venir de l’aigua, transcorre sota el foc i que acabarà irremeiablement en cendra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada