VAGUEJAR

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Fa sol, les mànigues comencen a fer nosa, l’escalfor ens arriba al cor i sembla que els problemes són menys.

Ve de gust parlar de coses positives, explicar-vos que a Vilafant no només canten els ocells, també tenim la Laia Vehí, una cardina que té mig país embadalit i que hem celebrat la Fira del Conill on els restaurants representats han tornat a deixar, un any més, el llistó ben alt. Que encara hi ha algun espàrgol i els passejos ens omplen el cos d’aire pur que, de moment, és gratis.

Tantes coses positives que han de fer-nos passar el mal gust del dia 29.

El concepte de vaga es va idear, fa moltes dècades, per empreses concretes, on els treballadors deixaven de treballar (es a dir vaguejaven, però es quedaven al lloc de feina) per demostrar els amos que sense ells no hi havia negoci i així poder aconseguir les millores que consideraven justes.

Una “vaga general” en ple segle XXI, queda lluny de tot això i amb la manca de mobilitat i transports, als únics que perjudica és la gent corrent que fa el seu dia a dia.

Sembla que amb les noves formes d’entendre la vida i la feina, s’hauria de plantejar una formula més imaginativa i menys emprenyadora perquè hom fes paleses les seves reivindicacions. Una vaga 2.0.

També és paradoxal que estem proclamant contra d’un govern al que l’hi hem donat carta blanca fa quatre dies, regalant-li una majoria absoluta que li permet prendre aquestes mesures i les que vulgui. Això fa plantejar que les urnes serien l’alternativa, si realment tots els que ara es veuen perjudicats anessin a votar.

I dirigir el clams també contra legisladors i jutges, que deixen sense càstig els brètols que posen silicones als comerços, com va passar al centre de Figueres, cremen contenidors o tallen carreteres i que, en realitat no entenen d’ideologies i es disfressen del color predominant segons la ocasió.

Però no volia fer un article àcid, que els aires bufen calents i dona ganes d’afrontar una setmana festiva, per vaguejar de veritat, amb Mona inclosa, les Processons i la Fira del Vaixell d’Empuria-brava, per posar proa al futur i sentir-nos Neptú per no pensar que en realitat som Atles i hem d’aguantar el món amb nostres amples espatlles.