Aquest dijous, coincidint amb el dia de la dona treballadora, es presenta a la galeria Dolors Ventós de Figueres, la III exposició 0de “Empordoneses”, un col·lectiu de dones artistes, on, des de fa un parell d’edicions, també hi col·laboren homes, aquest any amb el títol “Planta-li cara”.
Quan vaig rebre la proposta de la sempre activa Dolors Roig per fer-hi una petita aportació, vaig aprofundir en la idiosincràsia d’un col·lectiu que desconeixia.
Tot i que s’auto-cataloguen con a “col·lectiva multidisciplinar” em vaig preguntar com podia quadrar un home que escriu, enmig d’un grup de dones artistes plàstiques; però alguns detalls, apart de l’entusiasme i la força que desprenen, em varen fer entendre el perquè de tot plegat.
Com a percepció totalment personal vaig veure les “Empordoneses” com a dones que no només mostren les seves innegables capacitats artístiques, sinó que, a més, reivindiquen, potser inconscientment, una “desigualtat” assumida i normalitzada.
Després de dècades de repressió on la dona, exceptuant casos aïllats, només podia exercir les tasques homologades pels homes, la democràcia va dur la reivindicació per la igualtat, el dret a que, essent homes o dones, tots tinguéssim el mateix reconeixement, el mateix sou, les mateixes oportunitats.
Avui semblaria que aquesta etapa està superada, tot i que encara alguns casos ens transporten al passat, hem de reconèixer que les noves generacions han assolit un punt de vista ben diferent i ara és hora de tornar a reivindicar, però aquest cop una “desigualtat” ben entesa.
El fet diferencial de ser dona, de tenir un físic i un concepte vital diferent i pel qual no cal demanar disculpes, sinó poder tenir el dret a assolir les seves metes lliurement, idèntiques a la de qualsevol esser humà, sense que cap home els hi hagi de concedir per una obligació normativa, sense condescendència, sense haver de complir unes quotes obligatòries, sense haver de fer el sobre esforç d’assemblar-se a ningú.
I elles malgrat tot, com ara, si cal ens demanen col·laboració amb tota normalitat, donant-nos, un cop més, una lliçó madura, al contrari del que varen rebre durant dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada