Fa fred, anem per la vida arronsats, gorros calats, mans a la butxaca, petar de dents, gota al nas, paraules de fum, capes de roba com una ceba i cap a casa a cap hora, que costa anar pel carrer.
I mentre els meteoròlegs, com els economistes, anuncien números negatius, els avis recorden les oliveres mortes al 56 i la nevada del 62, a nosaltres ens dona per enyorar aquelles càlides vacances, ni que sigui el viatge de baix cost, el creuer amb descompte o el fart de conduir que ens va dur a aquella terra llunyana o, si més no, diferent, on ara ens hi transportem mentalment, amb la falsa percepció que allà estava el paradís, el lloc on, com els elefants, seria el nostre espai de retirada perfecte.
I és que potser aquest fred no ens deixa recordar que en aquesta terra tenim unes primaveres meravelloses, amb samfaines de colors, barreja d’aromes, camps quadriculats, maridatge de cels blaus i un aire pur que ens omple el pit, per continuar amb estius càlids, però suaus, a quatres passes de la costa, on amarar-nos el cos amb aigua i sal, navegar, torrar-nos la pell al sol, amanides fredes, cervesa gelada, terrasses per compartir amistats fins tard. I que hem de dir de les tardors, on la Tramuntana es bat amb el Llevant per rentar-nos l’esperit i omplir-nos de rauxa, despullant els arbres i fent rotllanes sardaneres amb les seves fulles, tempestes de llamps i trons, com els focs artificials d’una festa major.
Però ara es hivern, i toca passar fred, vidres entelats, persianes a baix com el mercuri dels termòmetres antics, teies que esclaten al foc, olor a llar, hores mandroses, pes de mantes al llit i aprofitar per educar l’anima davant un bon llibre, de riure o plorar veien una pel·lícula, sopa, torrades, all i oli i algun calçot, vi de l’Empordà que rasca la gola i escalfa la cos i, sobre tot, lent recolliment per adonar-nos que el veritable paradís està a sota els nostres peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada