El Carnaval, com molt altres aspectes de la vida, divideix en mon en dos. Les coses no son mai a gust de tothom i allà a on uns veuen punts, altres veuen comes, i això, en el fons, és la salsa i el farcit dels debats enriquidors.
El Rei Carnestoltes, que ens acaba de deixar, no és cap excepció, ans al contrari, hi ha tants seguidors com detractors de la disfressa, gent que frisa per ser un altre, exhibicionisme durant una estona, o punt de diversió, altres que s’amaguen per vergonya aliena, amb un sentit desmesurat del ridícul, mentre la resta observa i no entenen una gresca amb música sambera (“Ai se eu te pego” fins a avorrir) en mig d’un fred penetrant, que és com celebrar el Nadal de les antípodes amb màniga curta, però agafen roba d’abric i la observen des de la banda com estaquirots, més gèlids que els que desfilen.
No ens posicionarem aquí, no voldríem que es ferissin pells fines, però s’ha reconèixer que aquest any no ho han tingut fàcil, i no només pel fred esmentat, també per les lògiques minves pressupostàries i sobre tot, per les retallades morals que molts membres de les colles han sofert.
En alguns mitjans han batejat aquest carnaval com el de la crisi, ja que es veu que fins i tot, en algunes poblacions han organitzar recollida de disfresses usades.
Ja sigui per la mainada, per tradició, per amistat o per les ganes de no pensar, s’han esforçar per demostrar una felicitat escurçada, mentre la rua anava per dins i això és d’agrair.
Encertar la disfressa sempre ha sigut feina delicada, si anys enrere a alguns els hi hagués escaigut un simple llençol de fantasma, ara ens cal una disfressa per inventar, com la de “aguantar”: els d’esquerres que han hagut de suportar les critiques, els de dretes que ja comencen a saber el que és, els del Madrid les envestides dels culés, que ara comencen a patir, o també la disfressa de “espatlles amples”, o la de “estomac tancat”, o la de “posar-hi paciència”, i és que hi ha molts que fa temps que no viuen un dijous gras i tenen la sardina més que enterrada, i a sobre han de veure passar la rua de reformes i una situació creada per gestors incompetents que ara duen la capa que fa invisible del Harry Potter.
En mig de tants despropòsits, no ens queda altre remei que posar-nos la goma elàstica a les galtes, sense careta i mostrar la nostra millor cara, tot l’any.
