PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Acústic és directe, mans a la guitarra i veu clara, és transmetre, ritme, dominar l’ofici, és música en estat pur.
Deu anys de feina ben feta, de bona organització, de participació, de festa, de gresca, però sobre tot de bona musica.
Alguns galls fan despertar la pluja, el directe és arriscat, però l’assignatura està aprovada, els músics del país dominen les llistes, proliferen els bons grups, s’ha d’aprofitar.
A cada gir de cantonada una banda sonora diferent, excepcional, sense cascs, en directe.
Aquí no s’hi valen plataformes de mòbils, spotify, ni discussions sobre l’SGAE, l’escenari s’omple de talent, les notes pugen al cel, desperten els instints i dibuixen somriures.
Cadires (poques) davant l’escenari sempre ocupades pels més grans, que els joves tenen bones cames i corren d’un escenari a un altre, la musica no té edat, uneix rastes amb caps pelats, túniques amb camises i amansa les feres, que els temps actuals estan plens de lleons ganuts i enfurismats.
Els bars plens, l’orella parada vora un got. Els uns baden, a l’altre li han pispat la cartera, l’altre es mira l’enamorada amb aquella cançó que els hi omple el cor, els de més enllà l’acaben de trobar.
Els veïns no acluquen l’ull, els estrangers no hi entenen res, els forasters nou vinguts al·lucinen, els més veterans els hi ho expliquen, és l’acústica i omple les expectatives dels visitants.
No s’hi pot passar, plou, no plou, fa xafogor, però l’acústica l’encerta, alguns es preocupen pel seu finançament en temps de crisi, molts altres veuen els beneficis d’actes com aquest.
Dalí canta i fa treure del seu hàbitat a músics i poetes, tot es transforma, l’espectacle és impecable, la musica triomfa.
Darrera un “do” ve un “re”, mentre el “mi” interior “fa” sortir el “sol” al vespre.
Figueres torna a ser genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada