PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDA"
Un plor de supervivència trenca una angoixa de mesos, un mirada s’encreua per donar-se la primera coneixença, una ràpida repassada per comptar que tot hi sigui, i un pensament: no sóc jo, però és part de mi. Neix una criatura.
Fluix ràpid d’imatges viscudes, un record als que no hi són, una vida per endavant, pàgines en blanc, una història per escriure.
Desig de llarga vida, plena d’esperança, de reticència, d’incertesa, de passió i d’angoixa.
Estem donats a tenir cada cop menys descendència, a criar fill/es únics/ques, a comptar més amb els números del banc que amb el cor.
Són mals temps per a la vocació de pares entre els autòctons, no tant així en els nous vinguts.
Ja ho deixa l’ex-president Pujol fa anys, que havíem de fer “catalanets/tes”, per garantir el futur del país i les institucions.
Però ens passem el dia cavil·lant com poder tenir la vida més confortable, fent números per esquivar la maleïda crisi i ens quedem curts de família.
Com a molt la parelleta, res de fer el tercer i encara menys expedir el carnet de família nombrosa, tot i que diuen que on mengen 3, mengen 4.
Inventem fórmules i estris que ens ajudin a viure i oblidem que la màquina més perfecte que s’ha inventat mai és el mateix ésser humà, la duem incorporada al cos i es capaç de crear vida. El miracle més verídic, el gran misteri, la vida dins la vida.
D’un part neix allò que és més nostre que qualsevol altre pertinència i que no hem comprat enlloc.
La sensació més gran que es pot tenir, no hi ha vivència que la superi, no hi ha aventura més arriscada, no hi ha repte més encoratjador.
La vida gira cua, el “jo” es converteix en “nosaltres”, la son es converteix en somnis, les prioritats es relativitzen.
Passen els anys i les etapes prenen seqüència, a cada pas una emoció, a cada moment una il·lusió, a cada edat una preocupació.
Aquest és realment l’ofici més antic del món, el que ningú t’ensenya, el que dóna el sou, no retribuït, més ben recompensat.
Felicitats als nous pares per la vostra valentia i llum per guiar els vostres fills pel difícil camí que els hi estem deixant, i sobretot, gaudiu de la canalla, que el temps no torna mai enrere i els beneficis de l’esperit no paguen impostos.
