NO HI ENTENC RES

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Fa recança obrir el diari i veure només gràfiques que miren cap avall, és preferible posar una emissora musical que sentir les noticies que parlen de primes de risc que pugen i d’Ibex que baixa i fins i tot hi ha gent que prefereix veure les xafarderies de la tele, que ja són ganes.

Ens posen la por al cos, segurament amb raó, i quan sembla que uns diuen que ara ens en comencem a sortir, arriba una altra noticia que ens anuncia que encara tenim crisi per estona i no hi entenc res.

Vagi per endavant la meva ignorància en macro-economia però escoltant els membres ignars de la meva espècie sento coses que fan pensar.

Com que els governs es queixen que els ingressos per impostos s’han reduït degut a que la gent no compra i en canvi els membres del FMI pugen els tipus d’interès per encarir hipoteques i crèdits al consum, no ho entenc.

Algú potser tampoc entén perquè no es baixen dràsticament els impostos sobre els cotxes i els pisos per revifar la seva venda, cosa que potser farà recaptar el mateix però beneficiarà les empreses del sector i farà girar la roda. Empreses que se’ls podria obligar a reinvertir en millores estructurals una part de l’impost sobre els beneficis, per donar feina a altres empreses i, de retruc estalviar el cost econòmic i moral que suposa el col·lectiu d’aturats o sospesar que un funcionari acomiadat suposa un mal negoci, ja que seguirà costant-nos el 80%, però sense treballar.

I mirar-se el melic aplicant les retallades a un sistema polític que, des de Ajuntaments, Consells Comercials, Diputacions, Governs autonòmics, centrals i europeus, passem per 6 administracions solapades plenes de càrrecs polítics duplicats.

A ben segur que molts economistes, més informats i llegits, podran rebatre tots aquests aspectes i dir-nos que no hi entenem res, però, de moment, els anomenats analistes no son capaços de presentar alternatives populars i donen pals de cecs, segurament perquè cap catedràtic els hi ha ensenyat com combatre una crisi d’aquesta magnitud, simplement perquè mai s’hi havien trobat.

Dins la nostra ignorància, veiem el món passar, les empreses enfonsar-se, les famílies empobrir-se, la moral per terra i que ningú encén cap llum al final del túnel i llavors penso que, realment, no hi entenc res de res.