QUIN TEMPS !!!

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Tot i que pugui semblar un tema recurrent pel conversador mancat d’idees o per qui vol parlar per no dir res, el temps o la situació meteorològica que vivim mereix tot un article i fins i tot un estudi.

Els especialistes ens parlen de l’escalfament global, que els pols de la terra es fonen, d’un augment notable de la temperatura del globus en pocs anys però malgrat tot, ens neva al Març i glaça a l’hivern com mai no ho havia fet.

Els meteoròlegs varen vaticinar, fa mesos, un Juliol xafogós i ha resultat ser el més fred de les darreres èpoques, amb dies que fins i tot ens ha mancat màniga i aixopluc, amb ventades del mes de desembre, per desesperació dels turistes amb fam de sol, de les empreses nàutiques, del venedors de cervesa i gelats i de les guinguetes de platja, però com que a vegades plou (i mai mes ben dit) a gust d’uns quants, ha estat sort pels comerciants de l’interior i els museus.

A mig Juliol ens enfonsen més la moral i ens diuen que ens preparem, que l’Agost serà encara pitjor i, de moment (perquè mai se sap) tenim la calor ens ha mancat el mes passat, tot i que amb un retard ja irrecuperable.

A  vegades sembla que els meteoròlegs s’assemblin als economistes, que també pixin fora de test i que no es guanyarien la vida com a endevinaires, però és ben cert, que treballen amb temes de difícil pronòstic.

I és que ens ha tocat viure en un lloc complicat per situació i orografia, tenim un clima de difícil predicció i moltes vegades desesperant pel visitant amb ganes de torrar-se a la sorra, ja que, no ens enganyem, els turistes encara ens visiten pel nostre “sol i platja” i per la bellesa de la nostra costa, per això les queixes han estat sentides, com si els autòctons tinguéssim la culpa del temps.

Vaig sentir un cambrer ja fart, que rebent una altra queixa d’un turista nòrdic, blanc com un glop de llet, que no havia vist el sol en mesos, li va etzibar que era ell qui havia dut el mal temps del seu país.

Ara surt el sol, fa més calor que mai, s’activen els plans d’incendis (amb ensurt inclòs), de cops de calor i ens diuen que hem de veure aigua com les granotes i és que mai podem estar tranquils, ni mai estem contents.

Mirem el temps a la fresca i aprofitem de gaudir d’aquests dies d’estiu que ens queden, que això ja s’acaba.

NO HI ENTENC RES

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Fa recança obrir el diari i veure només gràfiques que miren cap avall, és preferible posar una emissora musical que sentir les noticies que parlen de primes de risc que pugen i d’Ibex que baixa i fins i tot hi ha gent que prefereix veure les xafarderies de la tele, que ja són ganes.

Ens posen la por al cos, segurament amb raó, i quan sembla que uns diuen que ara ens en comencem a sortir, arriba una altra noticia que ens anuncia que encara tenim crisi per estona i no hi entenc res.

Vagi per endavant la meva ignorància en macro-economia però escoltant els membres ignars de la meva espècie sento coses que fan pensar.

Com que els governs es queixen que els ingressos per impostos s’han reduït degut a que la gent no compra i en canvi els membres del FMI pugen els tipus d’interès per encarir hipoteques i crèdits al consum, no ho entenc.

Algú potser tampoc entén perquè no es baixen dràsticament els impostos sobre els cotxes i els pisos per revifar la seva venda, cosa que potser farà recaptar el mateix però beneficiarà les empreses del sector i farà girar la roda. Empreses que se’ls podria obligar a reinvertir en millores estructurals una part de l’impost sobre els beneficis, per donar feina a altres empreses i, de retruc estalviar el cost econòmic i moral que suposa el col·lectiu d’aturats o sospesar que un funcionari acomiadat suposa un mal negoci, ja que seguirà costant-nos el 80%, però sense treballar.

I mirar-se el melic aplicant les retallades a un sistema polític que, des de Ajuntaments, Consells Comercials, Diputacions, Governs autonòmics, centrals i europeus, passem per 6 administracions solapades plenes de càrrecs polítics duplicats.

A ben segur que molts economistes, més informats i llegits, podran rebatre tots aquests aspectes i dir-nos que no hi entenem res, però, de moment, els anomenats analistes no son capaços de presentar alternatives populars i donen pals de cecs, segurament perquè cap catedràtic els hi ha ensenyat com combatre una crisi d’aquesta magnitud, simplement perquè mai s’hi havien trobat.

Dins la nostra ignorància, veiem el món passar, les empreses enfonsar-se, les famílies empobrir-se, la moral per terra i que ningú encén cap llum al final del túnel i llavors penso que, realment, no hi entenc res de res.