GAVATXOS

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDA"

Per molta mala idea que tinguessin els que signaren el Tractat del Pirineus, no s’imaginaven que aquella frontera que es varen inventar arribés a ser més alta que les pròpies muntanyes i que, amb el pas dels segles, els bàndols estiguéssim tant diferenciats.

Al sud, potser per extensió i nombre, hem sabut resistir millor les trompades dels polítics centralistes, de les dictadures i de les prohibicions per, malgrat tot, encara conservar certa dignitat, llengua i cultura, tot i que per sota del que fora desitjable.

Al nord, només es senten quatre paraules en català afrancesat, dites per gent amb cognoms catalans, que majoritàriament superen la seixantena, segurament descendents  dels refugiats d’Argelers.

I tant que els hem criticat en el ultimes dècades, en que la única cosa que ens interessava d’ells era anar a l’ Auchan a carregar productes per nosaltres  desconeguts. Potser portats per l’enveja a la seva “Liberté” i “Elegalité” els anomenàvem despectivament gavatxos, sense conèixer el veritable significat de la paraula, els hi criticàvem les rotondes -que anys a venir ens envairien-, els acusàvem que no saber menjar, que ho amanien tot amb “fromage” i “beurre”, que dinaven a les dotze i sopaven a les set, que no s’esforçaven el mes mínim en fer-se entendre. Ens molestaven els fars grocs dels cotxes, les matrícules negres, i el Ricard per fer l’aperitiu.

Però els temps canvien i ens toca rectificar (excepte amb allò de la mantega i el Ricard) perquè, ja sigui per la tossudesa d’en Sarkozy, els encants de la Bruni o, més aviat per una política econòmica encertada, ara porten la saca plena i els que vivim dels turistes, -que en la zona, directe o indirectament som gairebé tots-, sort en tenim i ja no ens molesta sentir el “bonjour”, que ens atapeeixin el carrer Girona, els mercats, els passejos marítims o les terrasses dels bars, si ens omplen les butxaques.

Amb aquesta situació, han passat de ser gavatxos per ser els amics del nord, ni que sigui per interessos.

Benvinguts siguin i “Vive la France”.