PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Ja va passar a la dècada dels 60, quan degut al èxode rural i la novetat de les discoteques, molts pobles es varen quedar sense el ball de la festa d’estiu.
Una festa que històricament venia a celebrar la collita, el final de la dura feina del pagès, que suposava la descarrega de tensions, la celebració per la tasca feta i una de les poques alegries de l’any.
Amb el temps es varen anar recuperant, potser ja no tant com a festa de final de campanya, sinó com a element festiu i atraient de cada poble, on enmig de mainada que corren i salten, ballen avis i alumnes avantatjats de les acadèmies de balls de saló, observats de prop per espectadors vergonyosos o pocs donats al ball, asseguts al voltant d’una taula amb cava barat.
Fins i tot en barris i urbanitzacions, on no saben que és el segar ni el batre, es varen apuntar al carro de la ballaruga estiuenca.
Ara la crisi torna a posar les festes dels nostres pobles en el sac de les retallades pressupostaries, per desgràcia dels aficionats a moure l’esquelet i sobre tot per retraïment de les magnifiques orquestres de les nostres terres que han hagut de reduir fins i tot un 40% del seves tarifes i esperar a cobrar fins que el darrer hit musical sigui un clàssic.
Alguns dels ajuntament i associacions veïnals han apostat per suprimir el ball de festa i altres per imitar els festivals estiuencs de la costa, adequant jardins en platees plenes de cadires de plàstic i un escenari.
La aposta no és criticable, és una evolució a un nou estil, on s’ofereixi musica temàtica i sovint de qualitat i on el gospel, el jazz, les òperes, el rock o els artistes més o menys coneguts, comparteixen amb la gent una agradable estona a la fresca, en un lloc preciós, això si, passant per taquilla, per no aprimar encara més les depauperades arques municipals.
Mals temps pels pas-dobles i els cha-cha-chas.
Sovint les mancances econòmiques fan esprémer el magí i a cercar noves idees que, com també sol passar, potser no satisfan a tothom.
