LA INTEGRACIÓ

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

La senyora Concha, (posem per cas), es una dona gran, amable, que els anys i la feina dura han castigat físicament, però que encara manté al cap despert i du un somriure perenne sota la bossa dels ulls.

Parla amb enyorança mentre contempla de lluny el barri perifèric de Figueres on va viure varies dècades enrera, i que ara, ple de forasters extra-comunitaris, s’ha convertit gairebé en un gueto.

Es allà on va arribar fa més de cinquanta anys amb un fill a coll i una única maleta de cartró, plena més d’il·lusions que de pertinences, seguint al seu marit, ja traspassat, amb l’esperança de trobar una vida millor que la que tenien en el sud assolellat que la va veure néixer.

Amb el seu graciós accent diu: “Ez que no z’intregran”.

Es curiós que ho digui ella, que malgrat tots els anys passats encara no pronuncia un sol mot en català i el que és més preocupant, que cap dels seus quatres fills, tres dels qual són nascuts aquí o les seves netes, de les que te cura cada tarda quan surten de l’escola, facin servir la nostra llengua de forma habitual.

Altra sort va corre el seu germà Paco (posem per cas), que en la mateixa època va marxar a treballar a Alemanya on va haver d’aprendre la llengua dels teutons que li va servir, a la tornada, per muntar un xiringito a la nova Empuria-brava on va fer fortuna entabanant turistes.

Sempre hem tingut clar que ser emigrant no és un privilegi, que darrera de cada desplaçament forçat sol haver-hi un drama, que cada estranger té la seva enyorança.

Fa milers d’anys que els Indiquetes sabem el que és el flux de gent, per això ens diuen que som terra d’acollida, però alguna cosa falla quan acabem absorbint les costums del foraster en comptes d’integrar-lo a les nostres formes, quan enlloc de dirigir-nos-hi en la nostra llengua ens esforcem en fer-ho gesticulant, si cal, i lluny de portar-los al nostre terreny els desterrem en barris on no és possible integrar-se.

Per acabar, sense voler, alimentant l’odi en comptes de la convivència.

Alguna cosa no hem entès del manual d’acollida.