PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDA"
Els que vivim la política a nivell d’usuari i volem servir-nos d’ella perquè uns escollits adrecin els destins dels nostres pobles, hem d’esperar a escoltar les propostes dels voluntaris que volen governar, per decidir-nos.
Pensant en la lògica del que he exposat es varen inventar les campanyes electorals.
Però el que veiem i escoltem ens fa desinflar i, malauradament repercuteix en un índex de participació més que preocupant.
Tot comença amb la penjada de cartells, fotos de candidats amb somriures congelats, cares artificials de photoshop que no sabem si volen demanar-nos el vot per semblar bona gent o per fer-nos llàstima.
Continua amb la tendència general d’intentar dubtar de la nostra capacitat de decisió pensant que potser els votarem pel fet que ens regalin un globus, ens convidin a una costellada o organitzin un concert.
Aspirants ben guarnits fent visites a escoles, geriàtrics, mercats i altres llocs als que, possiblement, no hi tornaran durant la propera legislatura.
El lamentable espectacle de veure’ls intentant fer de super-homes/dones, a l’hora de sortir a la fotografia fent de cuiner, de paleta o ballant danses que ni tant sols coneixen.
Mítings que confonen la raó amb el volum de l’orador i les seves mostres d’indignació.
I un cop escollit l’alcalde/sa del poble, - no oblidem que estem en unes eleccions municipals i triem més al candidat que al partit - un parell o tres d’arreplegats tot i l’antagonisme de les seves idees, pacten un acord “per estratègia de partits” i deixen amb un pam de nas al pobre que ha tingut més vots.
La nit electoral: uns que salten i s’abracen, com si haguessin guanyat la Champions i altres que ploren per dins, però donen la culpa de la seva derrota a qualsevol excusa, com si es tractés d’un derby futbolero.
En resum, una desviació malentesa del que hauria de ser un període en el que el postulant exposés els seus programes, viables, possibles, entenedors i sempre d’acord amb les seves idees, tot esperant convèncer als vilatans perquè li dipositem, temporalment, la nostra confiança, i no que el seguim hipnotitzats com ratolins al so de la flauta d’Hamelin.
El càrrec de batlle, és poc agraït, dur, difícil i malentès, ja que mai plou a gust de tothom i massa important per prendre-s’ho amb tantes frivolitats.
Tots plegats hauríem de tenir clar que les campanyes, com les tenim enteses, causen mes desencís que trempera i que el dia 22 començarà la veritable campanya electoral per decidir a qui votarem a la properes eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada