LA CUINA DE L'AVIA

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDA"
Fa poc va morir en Santi Santamaría, un dels empresaris hostalers més importants del món i un cuiner d’èxit, destacat a més, per la seva honestedat i la seva defensa de la cuina tradicional, clarament contraposada a les innovacions més químiques que gastronòmiques.

Déu ens guardi de criticar el geni, a les persones que des de que varen ancorar a Cala Montjoi varen posar Roses al mapa i ens han dut més turisme de qualitat que qualsevol altra empresa, amb els seves sessions màgiques d’olors i sabors.

Potser algú va errar quan va anomenar a tot aquest timbal de sensacions: Cuina. Posats a crear, l’hi haurien d’haver inventat també una nova definició que l’hi hagués servit de nom.

I cuiners d’arreu, fins i tot de la nostra comarca, varen voler imitar al mestre i varen canviar els peus de porc per les esferificacions, la vedella amb bolets pel fum de pètals de roses, el platillo de pollastre per empanadilles transparents d’eucaliptus o la samfaina per escuma de pebrot escalivat.

Però sol passar que els genis ho són perquè son únics, irrepetibles, en rebutgem les imitacions, sobre tot si ens toquen molt la butxaca i quan les modes s’escampen la gent se’n cansa.

I amb els temps aquestes fondes s’han afanyat a recuperar a les seves cartes la frase “de l’àvia” per acompanyar els seus plats, tot i que el cuiner no passi de la trentena, perquè han vist, con deia el malaurat Santamaria, que la gent el que vol és veure i saber el que menja.

No cal patir per la proliferació de woks, pizzeries barates, menús econòmics o restaurants ètnics, tot ens dóna vida, hi ha públic per tothom, ocasions diferents, economies variades, gustos diversos. La gent es sàvia i quan s’ajunta amb el temps, posen a cadascú al seu lloc.

Afortunadament, a l’Empordà no només tenim nits de cels estrellats, també uns restaurants meravellosos, plens d’aquests estels que tant agraden als xefs (i més que hi hauran), que fan cuina innovadora, però amb tall al plat i per sucar-hi pa.