dimarts, 10 de juny del 2025

LA "UNIÓ" FA LA FORÇA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Sempre m’ha fet pena veure partits de futbol, o de qualsevol altre esport de masses, amb les grades buides.

És evident que, per al competidor, sobre tot el local, és decebedor i que ha de fer un esforç mental suplementari per aconseguir rendir al màxim.

Vaig escoltar una vegada un entrenador reconegut i amb aires de filòsof que, en un debat sobre l’assistència de públic als estadis, venia a dir que és com un lluç que es mossega la cua: si no es guanya, no hi ha públic, però si no hi ha públic, costa de guanyar.

Però, opinava que el primer pas l’ha de fer l’equip, que són els jugadors els qui han de fer venir el públic, i després la roda ja girarà a l’inrevés.

Un clar exemple d’això han estat els darrers anys de la nostra Unió Esportiva Figueres, jugant en un estadi gran i preciós on només hi van els pocs seguidors de veritat.

Tampoc no ajuda que, a les televisions, es doni futbol d’elit cada dia i a totes hores.

Però, és cert que, des que en Flix ens va enredar, el club no acaba d’aixecar cap, tot i els esforços dels presidents, directius i sponsors.

Ara, acaba de perdre la categoria i, la temporada vinent, s’haurà de veure les cares amb equips com el Banyoles, el Bescanó o el Lloret, que tampoc no ajuden a engrescar.

La UEF ha de reiniciar-se i encetar, un altre cop, el camí de pujada.

Fora important conservar l’esponsorització actual, una empresa que ja ha acompanyat l’èxit del futbol gironí i que pot ser el pal de paller que, en altres èpoques, van ser les famílies Bach o Miquel.

El paper de l’equip juvenil en el darrer MIC ens omple d’esperança, i, si saben conservar aquesta fornada, poden crear els ídols locals necessaris per engrescar la gent i el vestidor, com ho van ser, fa anys, Vilarrodà o Pitu Duran.

També s’hauria de valorar la incorporació d’una figura en declivi que ens posi al mapa periodístic.

I tot això ho ha d’amanir amb un entrenador bregat, murri, motivador i espavilat.

El problema és que tot això és difícil de trobar, i l’èxit, que es va assolir antuvi, no és garantia de repetició.

Però, com deia aquell famós entrenador, si els resultats no arriben i l’equip no engresca, el ciment seguirà essent el color de la grada.

El futbol, com tots els esports, passa per cicles. Tant de bo que la UEF, la propera temporada, comenci n’enceti un cap on li pertoca, per ciutat i per història i que la gent torni a Vilatenim, perquè, en aquest cas, mai més ben dit, la “Unió” la fa la força.