MIRANT AL MAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Tot i que la plana riallera que descriví Joan Maragall estigui enclava en un pla, a peu de muntanya i vora el mar, estic segur que, a la cabana, el pastor i la sirena miraven l’horitzó blau.

Potser sí que, en els mesos més freds, en ve de gust anar a caçar bolets o trepitjar neu, si n’hi ha, però a la que el sol cau amb força, la gent tira cap a mar.

Els 214 kilòmetres de costa de l’Alt Empordà, amb platges, penya-segats i cales paradisíaques, son un paradís pels navegants.

Tenim la marina residencial més gran d’Europa i darrera d’ella l’oblidada i poc valorada, però també extensa Santa Margarita. Ports de primer nivell, clubs nàutics i caladors, tots al voltant de una de les badies més icòniques del mon, com és la de Roses.

Amb aquesta presentació, no és estrany que hi hagi gent que, a l’estiu, a mig matí, badi a la platja petita d’Empuriabrava, veien la corrua de vaixells que enfilen la bocana per obrir-se al mar i passar un dia de navegació i esbarjo

A la badia de Cadaqués es dibuixen rengleres de boies i les idíl·liques cales acullen navegants que passen dies de bany i sol.

Cal dir que la nostra tradició marinera d’esbarjo no es limita a les grans eslores, motos d’aigua i llanxes potents. Hi ha una gran flota de bots i vaixells modestos, velers i pescadors d’estar per casa, que surten a costejar sovint.

Però, com és costum, hi ha veus que consideren que aquest turisme d’elit no convé, que contamina i malmet el medi ambient, tot que l’activitat no va gaire més enllà de 4 mesos a l’any.

I es mostren contraris a decisions que ho afavoreixin, com la inversió de 625.000 Euros que ha anunciat Ports de la Generalitat, per modernitzar les instal·lacions del Port de Llançà.

És important posar en valor el que significa la industria nàutica a casa nostra, empreses de lloguer, clubs de vela, varadors i empreses de reparació i pupil·latge de les més reconegudes del continent, que donen feina a molta gent durant tot l’any.

I fins i tot una escola nàutica, finançada per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que forma joves per iniciar-se en aquest interesant món laboral.

El grecs ja ho varen veure clar i nosaltres, directes descendents d’aquells que varen construir el primer port de la nostra comarca, sabem que pel mar, arriba la vida.

 

UNA LLEI DE CONVIVÈNCIA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Tot i que, potser, un bon percentatge dels lectors d’aquestes ratlles no visqui a Figueres ciutat, estarem d’acord que el que passa a la capital ens afecta a tots plegats, entre altres coses perquè necessitem acostar-nos-hi, hi tenim lligams o dependència directa o indirecta.

És per això que solem estar atents als esdeveniments i, fins i tot, ens atrevim a pronunciar-nos quan arriben les municipals, tot i que el nostre vot vagi a urnes de poble.

Val a dir que quan en Jordi Masquef exposava el seu programa i parlava sobre la inseguretat que viu la ciutat, ens hi veiem ben representats

Em consta que està fent els possibles per redreçar aquest greu problema, però  topa amb allò que tots sabem, que cap govern, de més alt rang, és capaç d’arreglar.

Tal com estan fetes les lleis sobre delinqüència, mai podrem erradicar el problema.

Estem vivint en les darreres setmanes l’esclat del que es veia venir i no albirem la llum al final del túnel.

Entenem que no és un problema exclusiu de Figueres, precisament els fets ocorreguts al barri de la Font de la Pólvora de Girona han estat el detonant que ha esquitxat el nostre barri de Sant Joan on ni tant sols les diferents policies han aconseguit aturar les bandes que allà hi campen.

A tot això, hem d’afegir els lladres que a l’estiu arriben per fer l’agost a costa els turistes, amb robatoris ràpids i concisos a apartaments i cotxes.

Les economies submergides i el tràfic d’estupefaents mouen diners ràpids que difícilment es guanyen treballant i si hi afegim ajudes socials poc controlades, que tots paguem, àdhuc d’una malentesa condescendència a aquestes classes social suposadament desfavorides, només fem que engreixar el problema.

Tal com predica l’alcalde Masquef, cal fer neteja, buidar de desvagats les ciutats i això només s’aconsegueix amb contundència legal i rectitud, fen valer l’autoritat de la policia, amb lleis a l’alçada, que no permetin la reincidència, que els detinguts no surtin al càrrec al cap de dues hores, que sàpiguen que qui la fa, la paga a un preu molt alt.

Per aconseguir això cal que la legislació s’endureixi. Però, quan això es planteja seriosament és quan es manifesta la hipocresia política d’aquells que només actuen de cares a la galeria, no fos cas que els baixin els vots.

Hem de fer fressa i demanar solucions, que passen per desenvolupar una forta llei de convivència, mentre això no passi, no hi haurà convivència, ni a Figueres, ni enlloc.