EL NOU PRESIDENT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Val a dir que ell ja tenia molt clar que seria l’escollit, que seria el cap pel proper mandat.

El seu sentit de la responsabilitat fa que la por a no donar la talla superi l’ego que comporta ser el centre d’atenció.

És  conscient que a partir d’ara mateix haurà de controlar moltes coses a les que potser mai s’ha hagut d’enfrontar, que els seus coneixement no seran suficients, que haurà de posar atenció a les normatives, moltes desconegudes, lleis i protocols que s’hauran de complir i que no serà gens fàcil.

També està cofoi de poder intentar millorar la vida dels altres, però ell ja sap, per anteriors experiències, que les crítiques són gratis i que sempre hi haurà mig món en contra de l’altre mig.

Les enveges són endimoniades i els somriures poden convertir-se en dards enverinats quan giri l’esquena i que les encaixades de mans d’ahir seran comentaris en veu baixa i que tot plegat l’afectarà emocionalment i potser també  a nivell familiar.

El seu cap ja treballa de fa temps en idees de com gestionar les energies, els serveis, com guardar les formes davant de les diferents cultures i religions que, avui dia, ens envolten, de parlar sense ofendre.

Sap que l’hi caldrà demanar, a contra-cor, el recolzament d’altres persones per tirar endavant algunes de les seves propostes i que, de ben segur, alguna reunió serà tensa.

Ell no voldria recorre al seu antecessor per demanar-li consell, però és conscient que el traspàs no es fa d’un dia per l’altre i que, malgrat que no tenen gaire bona relació, haurà d’estar un temps compartint decisions o fins i tot donant suport a propostes que ell mai no hagués encetat.

Serà cautelós en decisions a llarg termini, sap que el seu mandat és efímer i que tard o aviat, algú altre l’haurà de succeir i no voldria deixar feines a mitges.

Tot això és el que sent ara mateix el meu amic Antonio, que ahir es va estrenar com a president de la seva comunitat de veïns, un edifici molt poblat i ple d’elements compartits que l’hi portarà, a ben segur, molts maldecaps.

Per cert, abans d’ahir també es va estrenar presidència a la Generalitat, de la que se’n parlarà molt més que la del meu amic.

Hi ha hagut un guanyador o molts, tots eufòrics i exultants, molt més que el pobre Antonio, tot i que la seva feina i responsabilitat va molt més enllà que la d’un simple president d’escala.

Sort a tots dos.