EL DIA DELS TREBALLADORS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Demà, es celebra la festa del treball, una jornada reivindicativa que aprofiten els sindicats per exigir millores laborals, però, que amb els anys s’ha vist reduïda a crítiques en contra el sistema capitalista i la patronal en particular.

Tothom sap que l’origen de la diada són les manifestacions obreres als Estats Units, concretament a Chicago, el 1886, on varen morir 38 manifestants.

Cal recordar que, malgrat pagar un preu tant alt, no va ser en va i varen aconseguir el primer objectiu de les protestes, que era dividir el dia en 3 parts, concretament 8 hores de treball, 8 d’oci i 8 de descans.

Han passat gairebé 140 anys d’aquells fets i molts poden pensar que les coses no han canviat gaire, que seguim amb una jornada de 8 hores pencades.

Però, cal posar en valor que les condicions de les feines han canviat.

Hi ha més controls, molta consciencia en seguretat, vigilància mèdica, equips de seguretat i complements que no haguessin ni somniat aquells esforçats obrers que, a finals del segle XIX, treballaven en llocs insalubres, jugant-se la vida, sense proteccions i que sense prou feines festes ni vacances.

Ningú diu que no siguin lícites les protestes i les reivindicacions actuals, que tot ajuda a millorar, no s’ha de baixar la guàrdia, que sempre hi ha espavilats que es volen aprofitar, però, penso que hem arribat a un punt es que s’exigeix molt i s’ofereix menys.

No és, només, el greu problema que tenen les empreses en trobar treballadors especialitats, que tinguin ofici, que sàpiguen el que remenen, seny i sentit comú.

El problema va més enllà, ja que es generalitza a tots els nivells i no es troba ni tant sols personal de base que vulgui treballar i encara menys que sigui competent i amb ganes.

Pugen joves que prioritzen el temps lliure, més enllà de les 8 hores aconseguides pels vells americans, que els costa treballar en altres horaris o dies de festa, per desesperació d’empresaris que, apart de buscar el negoci propi, també generen un moviment financer que fa girar la roda econòmica que, ara, sembla alentida.

Em pregunto que, si la cosa no canvia, arribarà un moment en que tothom tindrà molt de temps lliure, però ningú tindrà ingressos suficients per mantenir el nivell de vida que les modernitats exigeixen i el sistema públic no podrà mantenir-nos.

Demà, s’ha de celebrar el dia dels treballadors, i tant! Els que, dins les seves possibilitats es fan necessaris a les empreses, els compromesos, els trempats, que n’hi ha, els que, en definitiva, són el pal de paller de la nostra societat.

A tots ells, feliç i merescuda diada.

FLAIRE DE LECTURA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Segur que si us demanen quines olors us porten bons records d’infantesa i que encara perduren, en el pòdium que la llista estarà la flaire de les pàgines d’un llibre nou.

Potser generada per la química de la tinta, la pasta de paper o la suavitat dels fulls i que es manté malgrat els anys i es repeteix cada cop que n’encetem un.

En el meu cas, just després de llegir el títol i l’autor, el meu nas s’acosta al ventall de pagines que, passant a tota velocitat, m’envien els inputs de plaer que tant enyoro.

A més, es barreja amb la curiositat de llegir allò que algú, amb molt de mèrit, ha escrit i que em permetrà endinsar-me en una història, viure altres vides, de posar-me en la pell del protagonista, viatjar a altres llocs o altres temps.

Em dol quan m’assabento del tancament d’una llibreria, i saber que algú perdrà aquella felicitat que em produïa entrar a can Lara o a can Masdevall, amb la seva olor característica, passejar entre prestatges, tafanejar i, si no tenia una idea clara, deixar-me convèncer per les explicacions de la coberta posterior.

Malauradament, aquests establiments no passen per bon moment, el nivell de lectura entre els joves sembla més aviat escàs i afegit a la proliferació dels estris electrònics, més freds i sense aquella olor de paper imprès, fa que als pobres llibreters se’ls faci difícil sobreviure.

Caldrien més iniciatives com la del poble de Calonge, que ha ajudat a obrir vuit llibreries en els darrers anys, amb força èxit de visitants encuriosits, atrets per un projecte cultural únic.

De totes maneres, dimarts vinent, com cada Sant Jordi, viurem un somni, un miratge, amb les places, rambles, i racons dels pobles i ciutats plenes de parades de llibres, de gent tafanejant les portades, d’escriptors orgullosos, de llibreters fent calaix i de converses interesants, que ens faran gaudir d’un dia, com hauria de ser cada dia.

I en arribant a casa, olorarem les pàgines i experimentarem el plaer de la lectura, serena i pausada, per salut mental i per ajudar fer-nos millors persones.

 

LA I.A. OPINA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Els “Boomers” hem tingut la sort de viure el naixement de la tecnologia informàtica i si la vida ens dona camí, esperem veure coses que, a hores d’ara, creiem impensables.

El darrer descobriment és l’anomenada “I.A.” (Intel·ligència Artificial) la qual, segons m’expliquen, és capaç d’arribar a conclusions precises, processant dades senzilles.

No vull dir allò de “No sé on anirem a parar” que deien els avis, però certament, estem arribant a extrems que comencen a assimilar-se als guions de les pel·lícules futuristes des 80 on les màquines, creades pels humans, ens superaven.

Sobretot, veient com la “intel·ligència natural” cada dia està més absent entre l’espècie humana.

El darrer que he sabut de la “I.A.”, a l’Instagram d’aquest mateix setmanari, és que ha gosat valorar alguns aspectes de la nostra comarca i aquí és on ha començat a fer-me pensar.

Segons ella, les cinc ciutats menys atractives son: Figueres, Roses, Llançà, Empuriabrava i Port de la Selva, curiosament les més visitades pels turistes, però també de les més poblades i que han patit més desequilibris urbanístics.

També ha valorat les millors platges, on la classificació ha estat encapçalada pel Port de la Selva, seguida de Roses, Cadaqués, Sant Pere Pescador i la Gola de Llançà.

Tenim una costa tant maca que qualsevol opció hagués valgut però, a la meva llista hi hauria variacions.

I per acabar d’arrodonir-ho també opina sobre els millors monuments, on el pòdium està format pel castell de Peralada, Sant Pere de Rodes i les ruïnes d’Empúries, seguides del far de Roses i el cap de Creus.

La meva conclusió personal és que no cal ser la “I.A.”, ni tan sols massa llest, per triar aquestes opcions.

No podem negar que l’evolució informàtica ens ha millorat molts aspectes de la nostra vida i estic a favor de que l’evolució continuï de forma controlada.

Però, a jutjar pel que he vist fins ara, malgrat la seva gran capacitat per l’anàlisi, em pregunto si la “I.A.”, una cosa apàtrida, sense pares, fills ni amics i sense un desenvolupament emocional, podrà algun dia expressar sentiments, com ho faria una persona o fins i tot alguns animals.

Si mai arriba a poder fer-ho, potser aquestes llistes les farà diferents.