GRIP-CAT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Segur que durant les darreres setmanes heu estat fotuts, heu passat la grip, sinó la Covid per enèsima vegada.

A hores d’ara, encara sentim gent tossint, que ens fa allunyar-nos-hi i tornem a veure rostres tapats, fet que ens porta records pretèrits. Tornen els fantasmes, salten les alarmes.

Costa de creure com de ràpid oblidem les coses. Encara no fa 4 anys que imploràvem als investigadors que trobessin una vacuna que ens protegís la nova i desconeguda Covid i ara ens fa mandra posar-nos la poció que ens ha de protegir d’aquesta tossuda grip hivernal.

Les notícies diuen que els hospitals comencen a estar saturats, tornen les lliteres als passadissos, a posposar intervencions, es donen baixes per tres dies només amb una trucada i ens obliguen a dur, altre cop, les mascaretes en segons quins espais.

Com si res no hagués passat, com si el temps hagués anat enrere.

Segons les autoritats sanitàries, la baixada de l’índex de vacunacions és totalment proporcional a l’augment de contagis per grip.

Fa mesos que ens ho estaven advertint (tot i que, potser massa subtilment) que aquest hivern seria un caldo de cultiu pels virus, que el canvi climàtic ja te aquestes coses, que tot ha canviat i que la grip, acompanyada per un Covid residual, afeblit, però emprenyador, ens donarien problemes.

En aquest país, també, es fan algunes coses be i una d’elles son els protocols que s’activen quan els experts anuncien situacions que poden generar trasbalsament.

Quan es tracta de fort vent es posa en marxa el “Vent-Cat” amb les pluges l’anomenem “Inun-Cat” i la neu abundant o en llocs poc habituals és el “Neu-Cat”

Durant aquests dispositius especials s’activen professionals i mitjans per intentar que la situació generi el mínim impacte possible.

Proposaria un “Grip-Cat” per l’hivern vinent i que arribat el moment es conscienciï a la gent de la necessitat d’una vacunació, que es pugui administrar gratuïtament en horaris flexibles, al domicili de la gent gran o mancada de mobilitat, desplaçaments als centres de treball o que les farmàcies i centes de salut de proximitat les poguessin administrar-la sense cues.

La previsió és la clau de l’èxit i un “Grip-Cat” estalviaria molts problemes als sanitaris, cèntims a les empreses i milloraria la vida de la majoria de la gent durant els mesos d’hivern.

 

 

MÒBILS PER EDUCAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Els reis han enfilat camí avall i la mainada torna a la rutina escolar, aquest any amb el debat encès per l’informe PISA i els mòbils a les aules. Dos problemes que en realitat són un mateix.

Un conegut em comentava que al seu net encara no l’hi ensenyaven les lletres, quan ell, a la seva mateixa edat, ja era capaç de formar síl·labes.

L’explicació del professor va ser que, segons les darreres directrius, la prioritat no era l’aprenentatge, sinó el benestar del nen, la seva felicitat i la convivència.

El pobre avi va quedar garratibat.

Però, no carreguem tota la culpa als educadors, un col·lectiu que, com va passar amb els sanitaris durant la pandèmia, ara veiem que estan confosos, pressionats, i havent de fer la feina que haurien de fer els pares.

I és que el comportament dels progenitors no ajuda, aquestes festes segur que heu vist a nens de curta d’edat, durant els àpats, jugant amb els mòbils, perquè estiguessin quiets.

Així les coses, no ens hem d’estranyar dels resultats i de que una part del jovent, desmotivat, pensi que ja no cal aprendre a escriure correctament, si existeixen els correctors, si tot està en la “Wikipèdia”, si qualsevol dubte t’ho resolt “Google”.

Tampoc, cal saber geografia si el “Maps” et situa, ni idiomes si el “Translàtor” és capaç de fer-nos entendre, ni multiplicar, si el mòbil ja té calculadora.

El problema de la manca de coneixements i l’ús del mòbil, van de la mà.

Deia un militar xinés que si no pots amb l’enemic, han d’unir-t’hi o si més no, utilitzar-lo en el teu propi benefici.

Prohibir els mòbils serà complicat, com qualsevol prohibició a un adolescent, però la seva utilització pera l’ensenyament secundari, penso que podria ser possible, sempre que la comunitat educativa i la tecnològica, es posessin d’acord.

Hem canviat la forma de comprar, de treballar, de viatjar, de comunicar-nos i l’educació també ho ha de fer, però amb una planificació molt meditada.

Desenganyem-nos, el net del meu amic ja no cantarà les taules multiplicar, ni tampoc aprendrà la llista dels reis visigots, ni recitarà de memòria les capitals del món, però segur que, amb una bona gestió de l’ensenyament, serà un bon advocat, mestre, metge o enginyer, com ho va ser el seu avi.

És important que tinguin tota la informació a l’abast de forma atraient, que hi hagi una nova manera d’aprendre-la, que estiguin motivats, que desenvolupin la curiositat, la capacitat de sacrifici i que sàpiguen obeir.

I de les conjugacions, que aprenguin el present de l’indicatiu del verb “respectar”.