PETARDS OFF

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Quan es juguen finals de competicions esportives on participen equips rivals, en acabat, solem sentir l’esclat de petards.

Els que no hem seguit l’esdeveniment no sabem mai si han estat llançats pels seguidors de l’equip guanyador o pels detractors del perdedor, encara que el seu club no hi hagi participat.

D’una manera o un altra, els estrèpits es fan palesos i trenquen el silenci, sovint als vespres.

Però, d’un temps ençà, als habitants de Figueres i extraradi no ens cal que hi hagin competicions, ni guanyadors, ni perdedors, ja que cada vespre escoltem coets sense cap motiu aparent.

És cert que estem en època d’esclats, que Sant Joan és la festa del foc, fogueres i petards i que n’hi ha que fan cua per comprar cebes, trons, piules, xiuladors, bombetes, volcans, sortidors, bengales, correcames, etc.

També, que Sant Pere, patró major dels figuerencs, ha heretat aquesta tradició petardera i que aquesta setmana ens fem un fart de sentir explosions i traques a totes hores

Però, penso que fora convenient que, malgrat que les tradicions s’hagin de respectar i conservar, s’hauria de regular l’ús d’aquest artefactes pirotècnics la resta de l’any.

De tothom és conegut que aquestes explosions espanten els animals, sobretot els gossos i gats, provocant-los tremolors i estrès i que, també, afecten les persones més sensibles, els autistes, nadons i molta gent gran.

Tornem a entrar en contradiccions legislatives, ja que les lleis be que regulen els nivells de decibels que una indústria pot emetre, a fi de no provocar trastorn auditius als veïns que l’envolten i preservar la tranquil·litat, àdhuc de protegit contra el maltractament als animals, especialment els domèstics.

És per tot plegat, que a Figueres, quatre veïnes han engegat una campanya, anomenada “Soroll Off” per sensibilitzar la població i reclamar una regulació que freni l’ús dels petards.

Cal ser coherents i conscienciar els ajuntaments amb la finalitat d’aconseguir una convivència cívica sense aquests trastorns innecessaris.

Podem entendre que el foc és màgia i misteri, que els explosius han estat sempre una expressió de festa i tradició, però no cal que cada vespre, durant tot l’any, ens facin creure que s’ha jugat la final de Champions.

PROMESES PER COMPLIR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ja han passat un parell de setmanes després dels comicis municipals, i la majoria dels elegits ja tenen les idees clares i els pactes acordats, sobre tot en els llocs on els resultats han estat molt repartits.

En moltes poblacions veiem que han negociat amb els vots de forma matussera, donant-li un gaire que, potser, no era el que volíem, fent coalicions antinaturals per apartar als incomodes, la mateixa història de sempre.

És el que passa quan a les eleccions no hi ha segones voltes, com passa en altres països.

Per això penso que és important recordar a tots els que pactin i els que, finalment, obtinguin o renovin la possessió de la vareta de batlle, que tot just fa uns dies, parlaven de projectes futurs que ara han de començar a complir.

Parlo en present, perquè hi ha la mala costum de guardar-los en calaixos foscos fins el tram final del mandat, amb la finalitat de que els fets recents influeixin en el vot immediat.

Però aquí estem nosaltres, per reclamar allò que, en plena eufòria electoral, ens varen presentar amb bombo i platerets i que a nosaltres ens va sembla interessant.

També em pregunto com quedaran temes aprovats per governs que ara ja no hi són i parlo, evidentment, de Figueres.

El anteriors administradors varen enlluernar a tots els empordanesos amb dos temes cabdals per la mobilitat de la comarca, com son l’eliminació del pas a nivell i la unificació de les estacions de tren.

A ells no els ha servit per renovar càrrecs, però penso que això no hauria d’influir a l’hora de acabar de tancar acords previs entre les institucions.

Com també podria passar amb el projecte, altament publicitat, de la conversió de la sala Edison en un hotel de luxe i un centre comercial, que serviria per intentar començar a regenerar el centre de la ciutat.

Els nous equips de governs tenen, ara, l’obligació d’actuar segons varen manifestar durant la campanya, però sobretot, procurar pel nostre benestar, encara que això comporti empassar-se l’orgull.

I en mig de tot plegat, ens tornen a convocar a les urnes i, malgrat que no siguin municipals, els acords entre partits, amb els nostres vots com a moneda de canvi, també ens afectaran.

Quina mandra fa tornar a passar per una altra campanya electoral, visites de candidats, discursos buits, fotografies oportunes i sobre tot, engrandir, encara més, el sac de les promeses per complir.