MÚSICA, SI US PLAU

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Acabo de llegir que aquest any hi ha hagut un retrocés en la matriculació d’alumnes en les escoles musicals de Catalunya.

És una mala noticia, que ens disminueix com a societat cultural i que, per decisió parental, priva a la mainada dels seus beneficis.

Estudiar solfeig i un instrument no vol dir convertir-se en virtuós, ni tant sols haver d’anar al conservatori per convertir-se en músic professional.

És gaudir, com els que juguen a futbol, tot i sabent que no viuran d’això.

Però a més a més, cal tenir en compte que, com a activitat complementària als estudis, aporta uns beneficis que ajuden al desenvolupament mental i intel·lectual que van més enllà d’aprendre notes, acords i partitures.

La mètrica, la lògica, l’oïda, la psicomotricitat o l’expressió són, entre altres, camps que es veuen reforçats amb aquesta ensenyança.

Això no vol dir que s’hagi de renunciar a les activitats físiques, tan importants com aquesta, però, donar a la mainada una alternativa a la pantalla del mòbil és sempre interessant, àdhuc d’unes habilitats que, passats els anys, no s’obliden.

Arribada l’edat adulta, aquests coneixements, ni que siguin bàsics, serveixen per enriquir les hores lliures i són un inhibidor natural per l’estrès.

A Figueres i rodalies tenim escoles de música de molt alt nivell, reconegudes arreu, que no només imparteixen música clàssica, sinó que estan obertes a qualsevol estil, fins i tot les darreres tendències i al contrari del que podria pensar molta gent, ni és una activitat elitista, ni el seu preu és superior a d’altres.

Convido a tots els pares que hi reflexionin, que ho tinguin en compte, que s’informin i que optin per inscriure els seus fills/es a una activitat que també és lúdica, fa interactuar amb els companys, els ajuda a perdre la recança d’estar davant del públic i que els acompanyarà per sempre.

La música es un dels motors de la vida, que ens influeix de forma discreta, emocionant-nos, enriquint-nos, traient la nostra cara més amable.

Darrerament, sembla que les escoles convencionals passen de puntetes per l’assignatura.

És per tot plegat que ara, més que mai, cal demanar música al mestre. Sona bé.

 

OBRES ELECTORALS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Vaig pels carrers de ciutats i pobles i només veig maquinaria i obrers treballant, millorant els asfalts, renovant voreres i canonades.

Amb el ciri a la ma, puc pensar que són els desitjos d’any nou dels governants  que han decidit que, en aquest 2023 que acabem d’encetar faran tot el que han estat prometent i que, per fi, tenim un mandataris que fan el que cal.

Però, fullejant l’agenda política d’aquest any, veig que al mes de maig hi ha eleccions a la gran majoria de municipis i entenc que tot plegat no és més que una estratègia ben pensada.

Juguen amb la suggestió dels fets recents, creuen que ningú recordarà aquella obra que l’alcalde/sa de torn va fer fa anys, però, sí que podran presumir de les que han estat inaugurades poc abans de les eleccions, amb bombo i platerets, publicades a internet i amb grans notícies als mitjans, perquè se n’assabenti tothom.

Suposo que si tots ho fan deu ser perquè l’enganyifa els hi funciona i que tenen comprovat que això els representa un percentatge important de vots favorables. Però, particularment, em fa l’efecte contrari, em repulsa aquesta actitud de jugar amb l’intel·lecte de la gent.

I no serà nomes això, ara es faran presents a tots els esdeveniments, es fotografiaran amb col·lectius que fins ara havien oblidat, es passejaran pels barris marginals, fins avui ignorats, passaran de puntetes pels temes espinosos com la inseguretat, la deixadesa, la brutícia o els talls de llum i, per justificar-se, protestaran contra els governs autonòmics o estatals, depenent si són o no del mateix color polític, clar.

Prepareu-vos per la faramalla, la campanya ha començat de forma subliminal, en qualsevol moment rebreu missatges de text, sol·licituds d’amistat a la xarxes socials de gent que ni tant sols us saluden pel carrer i al final vindran cartells amb cares somrients i fulletons a la bústia amb un llistat de bones intencions, tant per ventar-se del que han fet mentre manaven, com per lamentar-se d’allò que s’hauria pogut fer si haguessin manat.

Tot plegat, teatre del bo, ben mil·limetrat, parametritzat.

Jo m’ho miraré amb perspectiva i quan arribi el moment, el meu vot no estarà influenciat pel que puguin fer o dir en aquest propers mesos, ans al contrari.

Com els drets dels detinguts, qualsevol cosa que diguin o facin a partir d’ara, ho podré utilitzar en contra seva.