NASSOS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La flaira és el sentit més intents dels cinc, tot i que potser no sigui el més important.

Deixant apart les pudors, ens aporta uns plaers indescriptibles, com les olors de les menges, les herbes, els perfums, la terra mullada i, malgrat no tenir-lo tant desenvolupat com els gossos, també ens apropa els olors que ens varen marcar la infantesa i que ens transportem a temps que creiem millors.

Com es pateix quan estem refredats, tenim sinusitis, desviacions als septes nasals o vegetacions, com ens afecta en dormir, el ritme cardíac o la capacitat respiratòria, àdhuc de l’ajuda que ens proporciona per assolir els gustos.

I per a tot això, el nas és una part necessària i imprescindible, també per dur les ulleres o per substituir, subtilment, els atributs masculins, com quan diguem, finament, allò “d’estar fins els nassos”, “tenir els nassos plens” o “quins nassos”, sempre en plural, com si en tinguéssim més d’un.

Igual que “l’Home dels Nassos”, aquell que diem a la mainada que té “tant nassos com dies té l’any” i que sortirà al carrer aquest proper dissabte.

No sé vosaltres, però de petit no en vaig fer gaire cas, potser perquè aviat vaig descobrir el doble sentit de la frase i que no es referiria als dies que havien passat sinó als que quedaven per acabar l’any.

De totes maneres és una bonica tradició, ben pensada i que s’ha mantingut, des de dates que no es coneixen, en terres de parla catalana i curiosament també a la Rioja.

Simbolitza l’any, com les fulles del calendari que passàvem cada dia -abans que tots anéssim amb mòbils i rellotges intel·ligents- i que en esgotar-se i caure la última, ens servia per fer resum i reflexió del que havíem viscut.

Un canvi de cicle, un període passat, millor o pitjor, que no tornarà i un projecte nou, una il·lusió o una esperança, que s’encetarà just al vespre, quan brindem amb les copes, endrapem els dotze raïms i l’Home dels Nassos torni al bosc, amb la cara plena de narius, esperant tornar a la ciutat quan només n’hi quedi un, ni que sigui enorme.

Esperem que el món tingui un any nou millor que el vell, fet que no té molt de mèrit, però que, en vistes de les perspectives, tampoc serà feina fàcil, per la qual cosa, segur que ens caldrà “posar-hi molt nassos”.

BUM BUM

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Diuen que som seriosos i formals, però també tancats i un pel ensopits, que som molt de portes endins, poc solidaris i, sobre tot, molt garrepes.

Als catalans, com a totes les nacionalitats, ens jutgen amb una sèrie d’estereotips que sovint són exagerats.

Però, hi ha una data a l’any en que algunes d’aquestes afirmacions canvien i demostrem al món que, potser, no es corresponen del tot amb la realitat.

Coincideix amb dates properes a Nadal i es diu “La Marató”.

El que va començar fa 31 anys com una recol·lecta que TV3 va organitzar per ajudar els malalts de leucèmia, on es va recaptar poc més d’un milió d’euros (al canvi de les pessetes), amb els anys s’ha convertit en un fenomen que gestiona la mateixa fundació i que recapta quantitats gens menyspreables que ajuden  molta gent.

Aquest proper diumenge es farà una nova edició on, a ben segur, es batrà el record de més de 12 milions de l’any passat.

La llarga jornada de trucades, ateses des de taules multitudinàries farcides de voluntaris i encapçalats per famosos fent d’esquer a primera fila, s’ha anat modernitzant amb moviments online, transferències i Bizums, tot i que encara, a molts ens agrada sentir la veu a l’altre costat de l’auricular.

I més enllà de l’espectacle televisiu, la feina no s’atura durant tot l’any i es recolzada per empreses, col·lectius mèdics, ajuntaments i entitats que hi col·laboren.

A l’Alt Empordà, per exemple, s’organitzaran aquest cap de setmana més de 70 activitats solidàries en 35 localitats, per aconseguir fons, aquest per any per la salut cardiovascular, amb el lema “Bum, Bum”.

La Marató s’ha convertit en un fenomen que ha anat creixent amb els anys, imitat per altres cadenes de televisió i que desperta admiració arreu.

Segurament és el moment de l’any en que els catalans ja no som tan tancats, ni tan poc solidaris i sobre tot, gens “agarrats”.

Però els estereotips revifaran al dia següent i quan hagi passat la noticia, ens tornaran a veure com sempre ho han fet i la vida continuarà.

Això si, hi haurà uns malats del cor que estaran agraïts de que tants catalans el tinguem tan gran.

Que diguin el que vulguin, aquest diumenge participeu de la festa, de les activitats del vostre poble, truqueu o entreu a la web de La Marató.

Bum, Bum, que la solidaritat bategi.