PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Molts dels que llegeixin això recordaran perfectament els bolígrafs vermells que utilitzaven, fa anys, els mestres i senyoretes, amb els que corregien els exercicis i marcaven les errades en els exàmens.
Un color cridaner, que saltava a la vista per adonar-nos
d’allò que no havíem fet bé i que tampoc passava per alt als nostres pares que,
en comunió amb el pensament del professor, ens reprimien la nostra manca
d’encert o d’implicació.
Doncs es veu que ara volen prohibir aquest color a les
marques que facin els educadors ja que això podria suposar un trauma pels alumnes
i que només cal s’assenyalin els encerts, no les errades.
Un esgraó més en l’evolució de la formació ens les
darreres dècades, amb una sobreprotecció dels infants, possiblement necessària,
però altrament, potser un pel exagerada.
Però és la tendència que avalen els gurus de
l’ensenyament, que planifiquen els objectius dels cursos per “assoliment de valors”
i que eviten els suspensos disfressant-los de “cal millorar” entre d’altres
conceptes.
No seré jo qui posi en dubte els beneficis d’aquests
mètodes, però trobo a faltar altres
aspectes, com el respecte cap als professors o la millora en alguns
coneixements basics indispensables, com es desprèn dels resultats de les darreres
proves de competències bàsiques.
És un fet que molts joves no saben identificar un país en
el mapa, ni escriure amb poques faltes o calcular l’àrea d’un triangle, pocs
tenen ganes de llegir dos llibres a l’any o que fer una simple operació
matemàtica han d’ajudar-se de la calculadora del seu inseparable mòbil.
Són els que ara ja estan en el mercat laboral i que fan
que les empreses, preocupades, es lamentin del baix nivell, no només de
coneixements i sentit comú, sinó també d’implicació.
Comença l’any escolar i com cada curs, no falten
polèmiques pels calendaris, les hores lectives, les activitats extraescolars, barracons
perpetus o manca de professors i deixem en segon pla a uns infants innocents,
als que certament cal protegir, sobre tot de males amistats, de costums
inadequats i proveir-los d’educació i respecte, però també de capacitat de
sacrifici i dels coneixements que serveixin per fer pujar el nivell cultural de
la ciutadania.
El color roig malgrat que sigui el color de la sang, del
dimoni o de les prohibicions, sempre serà el que els marcarà aquella “línia vermella” que no s’ha de creuar.