dimarts, 28 de juny del 2022

AMPLES ACERES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

He sentit a dir que a Figueres tenen la intenció de convertir la pujada del Castell, el tram que va de la Rambla a l’ambulatori, en un espai diàfan, sense vehicles i obert als vianants.

No podem negar que l’indret, presidit per la torre Galatea, és un atractiu visual magnífic i que un passeig per un lloc així, lliure de circulació viaria, ha de ser un plaer pels sentits.

El problema de Figueres és que, en els darrers anys, s’estan creant, cada cop més espais pensats per als passejadors però, no es té en compte com han d’arribar-hi.

Podem estar d’acord que, dècades enrere, es rendia un culte desmesurat al cotxe, permetent aparcar a la plaça de l’Ajuntament, a les placetes altes i baixes de la Rambla, a la plaça Gala-Dalí, al Teatre Jardí, la plaça de l’Institut, la de l’Escorxador, als voltants de la Font Lluminosa, la plaça de les Patates, al passeig Nou o a la plaça e Sol, entre d’altres, creant un paisatge poc atractiu i encara menys saludable.

El problema és que, ara, que ha augmentat el parc de vehicles, no només s’han eliminats aquests indrets, sinó que hi ha una campanya generalitzada per augmentar l’amplada de les voreres en llocs poc transitats per les persones, com ara s’està fent al carrer Col·legi.

Certament, als vorals de la majoria de les aceres figuerenques els hi caldria una millora, són d’aquelles imatges que entren negativament en el subconscient de la gent, fa antic i mal cuidat àdhuc d’inadaptat per a mobilitats reduïdes.

La majoria de ciutats importants estan apostant per dinàmiques similars, però han tingut en compte cuidar als visitants i als treballadors amb una oferta d’aparcament àmplia, ben situada i a un preu assequible.

Aquest és el parany figuerenc; als que venim de fora ens fa mandra perquè cada cop hi ha menys espai als carrers i els pocs i insuficients aparcaments són molt cars o estan mal situats com el que, malgrat la evidència, en va fer a l’antic camp del Far.

No és pot tenir tot: no pot haver vianants si no s’hi pot arribar, no és pot aspirar a tenir molts visitants si no hi poden aparcar, no és poden omplir els habitatges del centre si no hi pot arribar en cotxe, no s’hi podrà treballar si part del sou s’esvaeix en aparcar.

I tot plegat, afecta negativament als negocis autòctons en favor de llocs més accessibles i degrada cada cop més el centre urbà.

Vot a favor per tancar al transit la pujada al Castell i crear espais oberts i atractius, nets de fums i sorolls, però s’ha de tenir en compte les conseqüències i pensar en les solucions abans que arribin els problemes.

dimarts, 14 de juny del 2022

ACCEPTAR PER CONTINUAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ja fa temps que tenim la mosca rere l’orella amb els temes relacionats amb la nostra privacitat.

I no només pel “Pegasus” i l’espionatge d’alt nivell, que sempre ha existit en més o menys efectivitat, depenent de les tecnologies del moment.

Parlo de la informació que ens extreuen mentre visitem pàgines d’internet o xarxes socials i que després és utilitzada per les marques a fi d’engegar persecucions publicitàries.

Però, la realitat és que no podem culpar ningú més que a nosaltres mateixos, ja que en el moment que “acceptem i continuem” a les pagines web o donem el nostre consentiment per rebre notificacions o quan acceptem les “normes i condicions” quan fem compres online, en realitat estem regalant la nostre ànima al diable.

Ho fem com un acte reflex, ja que en el moment que ens formulen la pregunta, el nostre afany per continuar fa que premem el ratolí sense parar atenció.

Tot plegat, perquè aquests textos i condicions son tant feixucs i plens de tecnicismes que, ni els entenem, ni tenim paciència per llegir-ho.

Massa lletra i massa petita.

Estic segur que la majoria dels usuaris d’internet no sabem amb certesa el que son les “cookies” ni quins efectes produeixen al nostre ordinador.

Un espionatge comercial que, amagats rere una dubtosa legalitat, facilita que caiem en el parany i obrim la porta del darrera a desconeguts que analitzen els nostres moviments per oferir-nos allò que ens pot interessar.

Bona part de la responsabilitat de tot plegat és dels legisladors i les associacions que ens haurien de defensar, que han fet una pèssima feina, per no haver-ho presentat més senzill i entenedor.

Es venten de la llei de protecció de dades, posant normes absurdes a empreses i usuaris i després, amb un “click”, se’n va tot en orris.

Diuen que “feta llei, feta la trampa” i en aquest cas, la dita s’aplica però en el sentit contrari, és a dir, els que fan les lleis ja ens han posat els entrebancs per facilitar que es puguin fer trampes.

És com un reflex de molts aspectes de la vida, que els acabem acceptant, per poder continuar.