PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
S'’ha parlat moltes vegades del dia que va morir la música, tal com ho va batejar Don McLean en la seva genial cançó “American Pie”.
Es
referia als fets ocorreguts el dia 3 de febrer de 1959 a Clear Lake, als Estats
Units, quan una avioneta es va estavellar, morint tots els seus ocupants, entre
els que hi havia les joves promeses del Rock & Roll del moment: Richie
Valens, Buddy Holly i The Big Bopper.
Tres
anys més tard, un 5 d’octubre com avui, també ha estat anomenat per alguns com
el dia que va néixer la música, ja que es commemora l’edició del primer senzill
de quatre joves britànics, plens d’idees, talent i ambició que arribaven per
canviar la forma de fer i entendre la música.
Però
no ens deixem portar pels fets, els sentiments o els gustos de cadascú, la música,
universal i immortal, ni va morir un 3 de febrer, ni va tornar a néixer tal dia
com avui.
Des de
l’antiga Grècia que alimenta els sentiments, ens remou per dins, és la
gimnàstica de l’ànima (Plató) i ens estimula, complint una funció impagable en
els desenvolupament humà.
Dotze
notes amb combinacions inacabables, que construeixen acords seguint uns
principis fonamentals perfectament regulats per la matemàtica de la harmonia.
Els
majors donen alegria, els menors evoquen tristor i així anant construint rodes heterogènies;
iguals però diferents, que configuren cançons i obres diverses, que no
s’esgoten mai.
En
temps de tancament domiciliari, era la única que podia entrar a casa, sense
mascareta ni PCR, per fer-nos companyia, com ho fa a la feina, en els viatges,
en l’esport o en la passejada diària.
És
l’arma més poderosa en la guerra contra la infelicitat (Jason Mraz)
I ja
posats, aquest passat estiu també el podríem catalogar con el que la música va ressuscitar,
després dels confinaments.
La de
la tornada del concerts en directe, de les festes de poble, de les havaneres
vora mar, les sardanes de cobla i la dels grups aficionats a les terrasses dels
bars.
La
música ni va morir mai, ni va tornar a néixer, és com la matèria, que només es transforma,
s’adapta a l’entorn, als temps i als costums, amb un catàleg tan extens, que
segur que cadascú troba la seva, la que ens far sentir vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada