dimarts, 28 de juliol del 2020

MÚSICS D’ESTIU


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Si alguna cosa ha canviat a les agendes dels estius de les darreres dècades és la proliferació dels festivals musicals.
N’he parlat en altres articles, en estius anteriors i sempre valorant molt positivament la iniciativa, per la quantitat de beneficis de aporta i no parlo només pels organitzadors.
Parlo del fet social i cultural, el motiu per gaudir d’un moment agradable quan el sol es posa i la nit dona un fresc respir. Estona per compartir amb amics i família, per sentir-nos vius i perquè la música en directe és sempre un plaer per als sentits
I en aquest entorn, és enllà dels festivals casolans, en els que participem músics aficionats, hi ha un grapat de orquestres força organitzades, músics i cantants de renom amb molta capacitat de convocatòria, que tenien l’estiu ple de “bolos”, no nomes en festes majors, fins i tot en festivals de primer ordre.
Tot plegat els aportava un ingressos que cobrien gairebé el total de l’any, ja que la venda de musica, degut a les descarregues a les xarxes, ja no és negoci.
Però aquest any la majoria de festivals han retallat, sinó suspès, les contractacions i han sortir a la llum les manifestacions de preocupació d’aquest artistes.
I no són només els que pugen a l’escenari, sinó també els que hi ha al darrera, com tècnics de so, de llums, els que munten i desmunten, els transportistes, els que lloguen aparells.
Tot un món que ha quedat gairebé aturat i que ara canta al cel perquè els rebrots no els espatllin també la propera temporada.
De totes maneres, hi ha un petit col·lectiu que potser en sortirà beneficiat i que són aquests grups o cantants novells, sovint del país, que busquen fer-se un nom.
Els organitzadors, per respecte a les normés de seguretat, han hagut de reduir aforaments i separar cadires. I els ajuntaments, també obligats per les limitacions econòmiques dels temps que vivim, han decidit, en molts casos, contractar mini concerts, en espais acotats, perquè no sigui dit que no fan res.
Així les coses, cantants desconeguts i jovent amb projecció, tindran l’oportunitat de donar-se a conèixer, fet que els pot servir per encarar un futur que, d’una altra manera els hagués estat molt més difícil.
I també un ingressos, minsos però satisfactoris, que els facilitarà l’adquisició de materials i els donarà moral per tirar el projecte endavant.
Ja sé sap que, dels pitjors moment, sorgeixen les millors oportunitats.

dimarts, 14 de juliol del 2020

AFECTE SENSE EFECTE


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Hi ha excepcions, com a tot arreu, però crec que podria afirmar que els habitants de les nostres contrades som “carinyosos” de mena.
Més enllà de la simpatia, demostrem afecte, som tocadors, ens agrada el contacte físic, la gesticulació, el petoneig.
Potser és el clima, ja que els habitants de països més freds sembla que tinguin més tendència a donar la mà, potser una abraçada i poca cosa més.
Ara estem vivint un temps de distanciament social imposat, durant el qual, qualsevol contacte físic és moralment condemnable, segons les autoritats epidemiològiques.
I ho trobem a faltar, perquè sabem que no ha res més curatiu que les carantoines d’una mare, la bona nit del pare, els petons dels fills, el batec de la parella, les abraçades dels amics, els cops a l’esquena, el picar de mans en l’esport, les encaixades en els negociacions.
Però, la seguretat no es compensa amb l’afecte i l’estima no coneix d’immunitats sanitàries.
La memòria és efímera i sembla que la gent ja no recordi allò que hem passat i que hem d’evitar que torni.
Hem de fer cas als consells i anar amb compte, respectar distàncies i evitar contactes, que un rebrot, com el que estan vivint en altes comarques, ens portaria a un nou confinament que seria el tret de gràcia a la economia local, ja greument ferida.
I no és nomes això, pensem en la gent gran, convalescents i d’altres de fràgil salut per a les que un contagi seria irreversible.
Dur mascareta per fi es obligatori i si, també és pesat, dificulta la respiració, dona calor, entela les ulleres, costa parlar i deforma les orelles. Però salva vides.
I fora bo que les autoritats, donades a supervisar el compliment de les Lleis, donessin tombs urbans per fer respectar la norma.
Adequant l’eslògan dels temps en que tocava aturar la Sida, podríem dir que “si m’estimes, protegeix-te”.
No dur-la no ens fa més valents, sinó més egoistes i l’amor no és una barrera pels contagis.
És temps de turistes, estem barrejats amb gent de diferents procedències, cosa que ens converteix en un polvorí víric.
Busquem alternatives i guardem els petons i les abraçades per més endavant, tinguem paciència, que una mostra “d’afecte”, ara mateix, pots tenir fatals “efectes”.