PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
No crec que sigui feina d’aquest articulista donar dades ni percentatges de
les votacions de diumenge, àmpliament exposades als mitjans. Tampoc crec que sigui
hora de fer judicis en calent, just després de conèixer els resultats, que és
quan escric això, que poden haver canviat el dimarts, que és quan aquesta
columna surt impresa.
S’ha de deixar refredar, el temps posa a tot al seu lloc.
Ara és moment de recolzar els que hem triat. Els que, a partir d’ara,
gestionaran els nostres pobles; els que, malgrat l’alegria mostrada, maleiran
més d’un cop la seva situació i el seu sou, sobre tot quan siguin el centre de crítiques
mal intencionades.
Els debutants veuran que no era tan fàcil com es pensaven i d’altres que
els hagués estat millor callar-se a l’hora de fes segons quines promeses
impossibles durant la campanya, que la valoro més positivament que les
anteriors on els debats ben conduits que s’han dut a terme a molts indrets de
la comarca, amb la participació dels candidats i veïns, han estat molt
enriquidors.
Però també, criticar la desmesurada presència de fotografies als carrers i
a internet, entenc que amb la bona intenció de captar votants joves, però massa
excessius.
També m’han sobrat les botifarrades o caminades populars pensant que algú bescanviaria
àpat per vot, vull pensar que la nostra maduresa com a poble fa que això no
passi.
Sempre he pensat que el bon polític ha tenir un tarannà especial i ha
d’estar fet d’una barreja de vocació de servei i d’ego ben entès, d’afany de
protagonisme i notorietat que potser els pot servir per obrir futures portes
(cosa que no és criticable, si no hi ha enriquiment malintencionat) i si a tot això
li afegim una honestedat irreprotxable trobarem el polític ideal, d’aquell que,
com diuen que passa amb els capellans, els de poble són els més autèntics.
I que no se’ls pugi el càrrec al cap, ni en les viles més grans, que això no
és política de Champions, juguem a regional, en feixucs camps de terra i amb un
públic a ran de terreny que vigila.
No s’hi val la desencertada frase de “si no votes no et queixis”. No votar és
una opció que no ajuda, però malgrat tot, el que mani ho ha de fer per a tothom,
també per als abstencionistes i engrescar-los a la participació que, malgrat
que el percentatge ha millorat, no és per ventar-se’n.
Sort i sentit comú per als escollits, siguin batlles o regidors que, com
dèiem setmanes enrere, si volen repetir o millorar a la pròxima, han de sumar
per la comunitat sense posar entrebancs i demostrar-ho dia a dia, perquè la
propera campanya electoral va començar ahir i durarà fins que haguem d’escollir
un nou equip de govern.
