OPERACIÓ BANYADOR

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Fa dies que, quan el sol fa el primer badall, els carrers de les urbanitzacions i vies secundàries de la comarca s’omplen de gent que, a trenc d’alba, salten del llit i es posen a córrer o a pedalar.

Des de que els núvols han començat a trencar-se i la caloreta del migdia es manifesta, els gimnasos van de gom a gom i hi ha cua per la maquineta el·líptica.

Ara que la gent ha començat a olorar que aviat caldrà anar més destapat, als vespres, quan el sol s’amaga rere la carena, les colles de caminants fan camí a bon ritme.

I és que la platja i la piscina pública son l’aparador on tot s’ensenya i els miralls de casa els seus aliats, per això tothom vol afanyar-se a semblar més fort, més prim i més jove. És l’anomenada “Operació banyador o bikini”.

Ara és l’hora de voler cremar els excessos del Nadal, de la Mona de Pasqua, dels estofats d’hivern, dels calçots i les migdiades vora el foc.

Il·lusos, pensen que amb quatre setmanes d’exercici faran penitencia, com si fossin uns quants parenostres imposats per purgar els pecats confessats.

Fins i tot alguns dels que tenen la sort de treballar i, a més a més, fer vacances a l’estiu manifesten que ho aprofitaran per fer l’esport que no fan la resta de l’any, com si fos un medicament miraculós o una teràpia acumulativa.

Amb això l’únic que netejaran serà la consciència o el sentit de culpabilitat, i s’enganyen si pensen que les tapes que endraparan els vespres a la fresca o que la sangria i la cervesa que refrescarà la seves goles assedegades, entraran i sortiran del cos sense efectes secundaris.

Els que poden anar amb el cap ben alt són els que tot l’hivern, quan la lluna encara vigila la nit i la gebrada és present, surten de l’escalfor de les mantes, es posen mil capes de roba i surten a fer exercici, els que durant tot l’any aprofiten l’hora de dinar per saltar-se la migdiada i anar a fer uns kilòmetres o els que als vespres, quan a cap hora és fosc, es calcen les esportives i suen malgrat les baixes temperatures. A tots ells el meu reconeixement.

Però ben mirat, no és cap mal ser un EPE (Esportista Primaverenc Esporàdic) val més això que res; la seva presència, com la dels mosquits o les sargantanes, ens ve a dir que la calor és a prop, que els dies es fan llargs, que aviat l’aigua ens amararà la pell i el sol la torrarà, com el pa que, a ben segur, no deixarem de menjar, untat d’allioli, quan fem les barbacoes d’estiu, sense pensar que l’endemà potser ens haurem de mostrar públicament en banyador.