dimarts, 2 d’abril del 2013

LA PROCESSÓ VA PER DINS


PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
 
Fa temps que mirar els telenotícies fa basarda, escoltar els titulars a les ràdios mentre conduïm es una tortura pels sentits, obrir un diari, o tant sols guaitar la seva portada és depressió assegurada (excepte la premsa comarcal, que quedi clar).

Es cert que la cosa està fotuda, que molts les estan passant magres, que els impostos ens mengen, que els parats no es mouen, que els joves no troben la primera feina.

Però tampoc cal que ens sotmetin a un calvari continu, recordant-nos les desgràcies a cada minut i fer-nos sentir culpables dels mals que no hem provocat.

Potser enlloc d’economistes desconcertats, presidents de bancs ineptes o polítics lladres, en calen psicòlegs que ens facin veure els gots mig plens i que ens dibuixin la ratlla del llavis amb les bores enlairades.

Segur que al cap del dia hi ha alguna empresa que ha fet negoci, un parat que fitxarà de nou cada mati, un malalt guarit, un nado nascut, una nova cançó maca, gent que s’enamora. Però els titulars res en diuen.

L’altre dia llegia una excel·lent redacció d’escola de la meva neboda Anna on parlava d’un vaixell que navegava, ple de gent, pel mar de la felicitat fugint de les males noticies i això es el que ens cal, cercar els inputs que ens alegrin la vida, que ens facin veure que potser estem a la darrera corba, que encara podem creure en el futur.

Prou que ens hem flagel·lat, ens han torturat, ens han venut per molt més que  trenta monedes, ens han fet dejunar, ens han fet carregar amb la creu dels altres i ens han desnonat injustament, mentre indultaven lladres. Ara hem de creure que encara ens queden més de dotze amics, que no volem que en rematin amb una llança al costat, que no volem fer el darrer sopar, sinó el primer esmorcar del nou dia, que volem ressuscitar.

Es primavera, comença a escalfar el sol, el ametllers es vesteixen de blanc, hem de sentir-nos vius com la morera que després de la severa poda torna a brotar.

Encara que la processó, -i no la de Setmana Santa-, ens vagi per dins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada